Per posar-ho en context, l\u2019an\u00e0lisi fonamental \u00e9s la que utilitza una s\u00e8rie de dades tant macroecon\u00f2miques, com sectorials i financeres de l\u2019empresa en particular, per a seguidament processar, analitzar i treure una conclusi\u00f3 respecte a la valoraci\u00f3 d\u2019un actiu. \u00c9s a dir, a trav\u00e9s d\u2019uns inputs (estimacions futures segons dades del present\/passat), podr\u00edem arribar a extreure un resultat (una estimaci\u00f3 de valoraci\u00f3 d\u2019un actiu).<\/p>\n
Hem de tenir clar que hi ha determinats nivells de convicci\u00f3 en aquestes valoracions. Segons la informaci\u00f3 que posse\u00efm, la veracitat de les dades o la capacitat de les prediccions a convertir-se en realitat, entre altres factors, podem arribar a conclusions d\u2019una forma m\u00e9s o menys segura.<\/p>\n
Per\u00f2\u2026 Com es realitza l\u2019an\u00e0lisi fonamental? I qu\u00e8 t\u00e9 a veure tot aix\u00f2 amb els tipus d\u2019inter\u00e8s?<\/h5>\n
Anem pas a pas per a finalment veure com tot es relaciona.<\/p>\n
Podem trobar tres maneres diferents de valorar una empresa a nivell fonamental. En aquest article entrarem en detall en una d\u2019elles i veurem de manera r\u00e0pida les altres dues, de les quals n\u2019 ampliarem la informaci\u00f3 en propers articles.<\/p>\n
II) Valoraci\u00f3 per m\u00faltiples<\/strong>. Aqu\u00ed la situaci\u00f3 \u00e9s menys complexa. Tractem unes variables (beneficis, fluxos de caixa operatius, valor en llibres, vendes,\u2026) com a determinants per a valorar una empresa i escollim em un m\u00faltiple \u201cmitj\u00e0\u201d segons sector, \u00e0mbit geogr\u00e0fic i\/o grand\u00e0ria de l\u2019empresa, i li afegim un descompte o una prima segons la qualitat o particularitats de l\u2019empresa. Si la mitjana d\u2019un sector \u00e9s x15 beneficis i l\u2019empresa que valorem mereix una prima per tenir menor deute, podriem ajustar la seva valoraci\u00f3 entre x16-*x18 vegades beneficis.<\/p>\n III) Asset-based valuation<\/strong>. Per a empreses el valor de les quals es pot trobar al balan\u00e7 i\/o al mercat. Una Socimi amb un sol actiu immobiliari, al seu negoci que a preu de mercat val \u20ac2M, t\u00e9 \u20ac1M de deute i \u20ac0,5M al banc. Podem valorar l\u2019empresa en \u20ac2M (valor de l\u2019actiu) \u2013 \u20ac1M (deute) + \u20ac0,5M (caixa) = \u20ac1,5M. Podem estendre\u2019ns y aprofundir m\u00e9s, per\u00f2 en termes financers \u00e9s l\u2019 essencia d\u2019aquesta metodologia.<\/p>\n A continuaci\u00f3, aprofundirem m\u00e9s en el primer m\u00e8tode de valoraci\u00f3 descrit.<\/p>\n El free cash flow to Equity \u00e9s, d\u2019una manera resumida, els diners que queden lliures per als accionistes despr\u00e9s de pagar totes les despeses operatives, interessos i principal de pr\u00e9stecs, i tamb\u00e9, despr\u00e9s de pagar totes les inversions necess\u00e0ries per a continuar mantenint l\u2019empresa en funcionament i en creixement.<\/p>\n Doncs s\u00ed. Si l\u2019FCF to Equity \u00e9s el que queda per als accionistes despr\u00e9s de pagar-ho tot, t\u00e9 sentit que si descomptem els FCFE futurs a present ens don\u00e9s, a data d\u2019avui, la valoraci\u00f3 del Equity de l\u2019empresa.<\/p>\n Imagina\u2019t que crees una empresa i a partir de l\u2019any 1 tens 100.000\u20ac d\u2019FCF per als accionistes. Per a posar-ho senzill, aquests 100.000\u20ac es generaran a perpetu\u00eftat, \u00e9s a dir de manera constant i sense variaci\u00f3 ad infinitum. Quant val l\u2019empresa?<\/p>\n La taxa de descompte \u00e9s el que li demanem a la inversi\u00f3, per la qual cosa, \u00e9s una suma d\u2019una taxa lliure de risc m\u00e9s un % d\u2019increment degut al risc assumit. Algun dia parlarem m\u00e9s detalladament sobre la taxa de descompte i com s\u2019obt\u00e9, per\u00f2 podem exemplificar l\u2019equaci\u00f3 com:<\/p>\n L\u2019equity risk premium ho considerar\u00edem el rendiment extra que un inversor exigeix a una acci\u00f3 per invertir en ella i estar subjecte al risc que comporta.<\/p>\n En aquest cas tenim que seria = 100.000 \/ taxa de descompte. No utilitzem en aquest cas el creixement del FCFE ja que en aquest cas seria igual a 0. Aix\u00ed que falta esbrinar la taxa de descompte.<\/p>\n Als Estats Units a data d\u20191 de Gener el bo a 10 anys estava al voltant d\u2019un 1,5%. I posem un Equity risk premium est\u00e0ndard (fictici per exemplificar-ho) per al mercat de USA d\u2019un 7%. Llavors tenim que la nostra empresa amb 100.000\u20ac d\u2019FCF per als accionistes a perpetu\u00eftat t\u00e9 un valor de: 100.000\u20ac \/ (0.015 + 0.07) = ~1.175.000\u20ac<\/p>\n No ha canviat res per a l\u2019empresa. Continuar\u00e0 tenint els mateixos n\u00fameros i li continuarem exigint el mateix en termes d\u2019equity risk premium, per\u00f2\u2026 T\u00e9 el mateix valor? No.<\/p>\n A causa de l\u2019alta inflaci\u00f3, alguns bancs centrals han comen\u00e7at a pujar tipus d\u2019inter\u00e8s (entre ells la FED) i s\u2019espera que continu\u00efn aix\u00ed, disparant el rendiment de la inversi\u00f3 lliure de risc. El bo USA a 10 anys es troba actualment als voltants de 2,75%. Aix\u00ed que si tornem a realitzar el mateix exercici tenim que la valoraci\u00f3 de la nostra empresa (sense canviar res de res en ella) actualment \u00e9s de 100.000\u20ac \/ (0.0275 + 0.07) = ~1.025.000\u20ac. Els analistes ajusten les seves valoracions per un augment de la taxa de descompte i el mercat actua baixant (venent les accions el preu de les quals est\u00e0 per sobre del seu valor intr\u00ednsec).<\/p>\n \u2013 Els fonamentals de la meva empresa no han canviat, i per una situaci\u00f3 externa, la qual no puc controlar, la meva empresa al cap de 5 mesos t\u00e9 un valor ~12,75% inferior.<\/p>\n \u2013 Hem de tenir en compte que els n\u00fameros s\u00f3n ficticis i que hi ha variables no presents que s\u00f3n de molta import\u00e0ncia, com el creixement del FCFE a perpetu\u00eftat, i el timming dels FCFE futurs, els quals un augment de la taxa de descompte els afecta molt m\u00e9s que una empresa amb FCFE presents m\u00e9s elevats (\u00e9s el cas de les empreses de creixement). Hem volgut simplificar el model per a apreciar i entendre b\u00e9 la correlaci\u00f3 entre variables com la inflaci\u00f3, els tipus d\u2019inter\u00e8s i el valor de les accions.<\/p>\n \u2013 Les variables canvien i aix\u00ed ho fan tamb\u00e9 els mercats. Una relaxaci\u00f3 de pujada de tipus o un catalitzador de creixement faria tornar la valoraci\u00f3 de l\u2019empresa a la situaci\u00f3 inicial. El mateix succeeix amb els mercats financers en l\u2019actualitat.<\/p>\n A Ginvest, aix\u00ed com gran part del mercat, hem experimentat el que s\u2019ha desenvolupat en aquest article a les nostres carteres. I \u00e9s que, com a posse\u00efdors d\u2019empreses, estem subjectes a les actuacions dels bancs centrals i els seus efectes a les valoracions dels actius que gestionem..<\/p>\n Malgrat aix\u00f2, i de la pressi\u00f3 actual de mercat, tenim el deure de mantenir la calma i focalitzar-nos al que podem controlar: la construcci\u00f3 de carteres resilients, amb actius de qualitat, diversificades a nivell geogr\u00e0fic i limitant la nostra exposici\u00f3 a certs riscos. Encara que el curt termini est\u00e0 marcat per esdeveniments ex\u00f2gens a la nostra presa de decisions,, tenim l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019allunyar-nos del soroll i continuar actuant amb sentit com\u00fa i amb el m\u00e0xim rigor possible.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els mercats financers El lloc on se citen grans patrimonis, inversors, professionals, assessors, gestors, persones amb informaci\u00f3 asim\u00e8trica, empresaris,…<\/p>","protected":false},"author":11,"featured_media":24390,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-24784","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/ginvest.es\/\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/infografias-mercats-10-3.jpg\")
I) Descompte de fluxos de caixa<\/strong>. Podem veure l\u2019empresa com una m\u00e0quina de generar fluxos de caixa, ja sigui via dividends, via flux de caixa per a l\u2019empresa en general (accionistes + creditors) o via flux de caixa lliure per a accionistes. En tots els casos existeixen diferents situacions i suposicions que haur\u00edem de tenir en compte. En aquest cas utilitzarem l\u2019FCF to Equity (flux de caixa lliure per a accionistes) per a exemplificar la situaci\u00f3 exposada.<\/p>\nFree cash flow to Equity<\/h3>\n
I\u2026 Aix\u00f2 determina el valor de la meva empresa?<\/h5>\n
Per\u00f2, no \u00e9s tot tan f\u00e0cil. Quina taxa de descompte utilitzem?<\/h5>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Taxa de descompte = Inversi\u00f3 lliure de risc (bo governamental a llarg termini) + equity risk premium.<\/h6>\n
Tornem a l\u2019essencial, Quant val la meva empresa?<\/h5>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0A perpetu\u00eftat seria = FCF Equity de l\u2019any 1 \/ (taxa de descompte \u2013 creixement del FCFE)<\/h6>\n
I avui, despr\u00e9s de 4 mesos?<\/h5>\n
En conclusi\u00f3:<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/ginvest.es\/\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/ginvest-miquel-4.jpg\")
<\/p>\nMiquel Cantenys<\/span><\/a><\/h3>\n
Gestor d\u2019inversions<\/h6>\n