[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.20.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
L'any va comen\u00e7ar amb bona salut econ\u00f2mica en general, confirmada per una bona temporada de resultats empresarials, superant les estimacions. A m\u00e9s, una inflaci\u00f3 a la baixa va permetre pol\u00edtiques monet\u00e0ries m\u00e9s expansives a excepci\u00f3 dels EUA, on una inflaci\u00f3 m\u00e9s persistent no va permetre aquesta major relaxaci\u00f3.<\/span><\/p>\n A mitjans de trimestre, la sent\u00e8ncia de la Cort Suprema dels EUA en contra de la imposici\u00f3 dels aranzels rec\u00edprocs va comportar la seva anul\u00b7laci\u00f3 i la imposici\u00f3 unilateral per part del govern dels EUA d'una tarifa general global del 10% per a qualsevol importaci\u00f3. Aquest canvi va beneficiar tant Europa com alguns pa\u00efsos emergents, entre ells la Xina, amb tarifes vigents m\u00e9s altes fins aquell moment.<\/span><\/p>\n Una vegada \"solucionat\" el d\u00e8ficit comercial de b\u00e9ns (en serveis els EUA mantenen super\u00e0vit), Trump es va centrar en la sobirania energ\u00e8tica i geopol\u00edtica buscant consolidar l'hegemonia dels EUA sobre el continent americ\u00e0. Per a aix\u00f2:<\/span><\/p>\n Fins aqu\u00ed no hi va haver problemes. No obstant aix\u00f2, al contrari que en anteriors decisions, la guerra oberta contra l'Iran amb l'objectiu de derrocar el r\u00e8gim i negar-li l'acc\u00e9s a la bomba nuclear, ha provocat un xoc energ\u00e8tic amb m\u00faltiples conseq\u00fc\u00e8ncies. Han passat m\u00e9s de cinc setmanes des de l'inici del conflicte, amb un preu del gas, petroli i derivats disparat amb conseq\u00fc\u00e8ncies, en un primer moment, de disrupci\u00f3 del subministrament i pujada de la inflaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Els mercats financers van reaccionar amb caigudes en la renda variable i tamb\u00e9 en la renda fixa en descomptar un augment de la inflaci\u00f3. En aquest context, els refugis tradicionals com una major durada en renda fixa o l'or no van funcionar. En canvi, les mat\u00e8ries primeres, especialment l'energia, juntament amb l'efectiu, s\u00f3n els actius que es van mostrar m\u00e9s efica\u00e7os com a cobertura en aquest entorn.<\/span><\/p>\n L'actiu estrella en el trimestre van ser les mat\u00e8ries primeres amb una pujada del 24,4% en l'\u00edndex Bloomberg Commodity.<\/span><\/p>\n En agregat, la renda variable va tenir un comportament negatiu en el trimestre afectat principalment pel conflicte iran\u00ed. L'\u00edndex de renda variable global MSCI ACWI va caure un 3,52%. Les regions m\u00e9s afectades van ser Europa, el Jap\u00f3 i alguns mercats emergents per la seva depend\u00e8ncia al petroli i gas procedent de l'estret d'Ormuz. L'\u00edndex europeu va acabar amb una rendibilitat negativa del -3,91% (Euro Stoxx 50) mentre que l'\u00edndex de mercats emergents (MSCI EM) va caure nom\u00e9s un 0,51% a conseq\u00fc\u00e8ncia de la diverg\u00e8ncia entre pa\u00efsos asi\u00e0tics, afectats pel tancament d'Ormuz, i els pa\u00efsos llatinoamericans, menys afectats en un primer moment. Cal destacar, per exemple, el Brasil amb una pujada en el trimestre del 16,77% o Corea, que fins i tot amb les caigudes va acabar amb un 17%. El Nikkei japon\u00e8s va acabar lleugerament positiu amb un 1,44%.<\/span><\/p>\n Els EUA, amb sobirania energ\u00e8tica i beneficiats per l'augment d'exportacions de gas a Europa, van quedar m\u00e9s a\u00efllats. No obstant aix\u00f2, en aquest cas, l'aparici\u00f3 de noves aplicacions d'IA que poden fer obsoletes algunes empreses de programari va penalitzar el sector tecnol\u00f2gic amb caigudes al Nasdaq del 7,11% en el per\u00edode. L'\u00edndex de refer\u00e8ncia americ\u00e0, S&P 500, va tenir una caiguda menor, -4,63%, en compensar aquestes baixades amb els majors beneficis dels sectors del petroli i mat\u00e8ries primeres.<\/span><\/p>\n En renda fixa, els bons governamentals globals van estar pressionats davant un escenari de major inflaci\u00f3 descomptant pujades de tipus d'inter\u00e8s a Europa, per\u00f2 amb la inc\u00f2gnita als EUA en dependre les decisions del seu banc central no nom\u00e9s de l'evoluci\u00f3 de la inflaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 de les dades de creixement econ\u00f2mic.<\/span><\/p>\n En cr\u00e8dit, els diferencials (spreads) es van ampliar afectant m\u00e9s el cr\u00e8dit de pitjor qualitat. Tamb\u00e9 va patir la renda fixa emergent davant el major risc geopol\u00edtic i l'apreciaci\u00f3 de la divisa d\u00f2lar.<\/span><\/p>\n En aquest context, van comen\u00e7ar a aflorar tensions en determinats segments puntuals del cr\u00e8dit privat i preocupaci\u00f3 per l'augment d'emissions de deute per al finan\u00e7ament del creixement per part del sector tecnol\u00f2gic. A m\u00e9s, possibles pujades de tipus d'inter\u00e8s causarien problemes a una part de la bilion\u00e0ria banca a l'ombra.<\/span><\/p>\n En el trimestre el d\u00f2lar es va apreciar i l'or, actiu refugi, va caure. Les causes s'han de buscar en un fort repunt dels tipus reals, la fortalesa del d\u00f2lar i la <\/span>sobrecompra t\u00e8cnica. Tamb\u00e9 va afectar la venda que va fer Turquia d'un 10% de les seves reserves d'or, actiu molt l\u00edquid, en un intent de defensar la seva moneda enfonsada per l'apreciaci\u00f3 que ha patit el d\u00f2lar com a actiu refugi despr\u00e9s de l'inici de la guerra.<\/span><\/p>\n En resum, <\/span>continuem immersos en un canvi d'ordre mundial que ja no nom\u00e9s afecta el comer\u00e7 global, com va ser l'any passat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la geopol\u00edtica i la sobirania energ\u00e8tica amb conseq\u00fc\u00e8ncies d'abast encara incert.<\/b><\/p>\n La geopol\u00edtica domina els mercats a curt termini amb pujades o baixades als mercats segons les not\u00edcies que van sorgint al voltant del conflicte.<\/span><\/p>\n Tanmateix, la imprevisibilitat pel que fa a Trump i les seves decisions, juntament amb la disrupci\u00f3 energ\u00e8tica causada per la guerra (encara sense resoldre i amb l'estret d'Ormuz tancat), tindran una afectaci\u00f3 en les empreses per la disrupci\u00f3 de subministraments, majors costos i major incertesa a l'hora de planificar inversions. L'estret d'Ormuz \u00e9s tamb\u00e9 la principal ruta de tr\u00e0nsit d'heli, nafta i fertilitzants, entre altres mat\u00e8ries primeres de dif\u00edcil substituci\u00f3 en els processos productius, la qual cosa introdueix riscos addicionals sobre la inflaci\u00f3 d'aliments i la cadena de subministrament global. L'afectaci\u00f3 aliment\u00e0ria pot arrencar a l'abril amb la sembra de blat de moro i soja, per a la qual podria faltar fertilitzant. La prova de foc la tindrem amb la publicaci\u00f3 en els pr\u00f2xims mesos de dades macroecon\u00f2miques d'inflaci\u00f3 i creixement i, a curt termini, amb la publicaci\u00f3 dels resultats trimestrals de les empreses del primer trimestre de 2026. En aquests, les expectatives que donin oferiran una idea de l'abast i l'afectaci\u00f3 en el creixement global.<\/span><\/p>\n Una prolongaci\u00f3 del conflicte podria amena\u00e7ar l'\u00fanic sector amb creixement de marges, el sector de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, ja que els productes qu\u00edmics (heli) necessaris per a la fabricaci\u00f3 dels xips que s'utilitzen en els massius centres de dades d'IA no poden arribar a Taiwan, on la companyia TSMC produeix la pr\u00e0ctica totalitat dels xips avan\u00e7ats d'IA que comercialitzen gegants com Nvidia.<\/span><\/p>\n D'altra banda, gaireb\u00e9 la meitat dels centres de dades que tenien previst obrir aquest any possiblement patiran retards, segons un estudi de Sightline Climate publicat per Bloomberg per la insufici\u00e8ncia dels components necessaris (transformadors, equips de commutaci\u00f3 i bateries) per a la construcci\u00f3 d'aquesta infraestructura digital. S'espera que entre el 30% i el 50% dels projectes previstos per al 2026 es retardin. Tamb\u00e9 es dona un d\u00e8ficit de treballadors, cosa que ha portat els constructors d'aquests centres de dades a dependre d'importacions xineses, pa\u00eds que domina tota la cadena productiva de les bateries.\u00a0<\/span><\/p>\n La participaci\u00f3 xinesa en el volum d'importacions estatunidenques de bateries es continua mantenint en el 40%.<\/span><\/p>\n \u00c9s poc probable que els mercats energ\u00e8tics tornin r\u00e0pidament als preus anteriors al conflicte: no nom\u00e9s perqu\u00e8 s'hauran de reabastir els dip\u00f2sits buits, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 part de la infraestructura est\u00e0 danyada, per la qual cosa hi haur\u00e0 restriccions d'oferta.<\/span><\/p>\n El m\u00f3n \u00e9s avui un 60% menys dependent del cru que en els anys 70, la qual cosa esmorteeix l'impacte estructural: el petroli hauria de superar de forma sostinguda els 140 d\u00f2lars el barril per desencadenar una recessi\u00f3 o mercat baixista.<\/span><\/p>\n De todas formas, cierta prima geopol\u00edtica permanente ya est\u00e1 incorporada en los mercados energ\u00e9ticos sobre todo en la regi\u00f3n asi\u00e1tica, m\u00e1s dependiente de la energ\u00eda del Golfo donde las empresas y el consumidor final ya est\u00e1n sufriendo las consecuencias de este shock energ\u00e9tico. Por ejemplo, en Filipinas se decret\u00f3 el \u201cestado de emergencia nacional\u201d o en Sri Lanka se impuso el mi\u00e9rcoles como d\u00eda festivo para reducir el consumo de electricidad.<\/span><\/p>\n China est\u00e1 sorteando la crisis mejor que el resto de econom\u00edas asi\u00e1ticas gracias al trato preferente de Ir\u00e1n y el petr\u00f3leo ruso junto con su apuesta por el coche el\u00e9ctrico y las renovables desde hace tiempo.<\/span><\/p>\n En Europa, se empiezan a vislumbrar los efectos reales con anuncios por parte de algunas aerol\u00edneas de falta de combustible en el medio plazo. Sin embargo, el consumidor final por ahora solo nota los aumentos de precios, a\u00fan no est\u00e1 notando esta escasez en el producto\/servicio final.<\/span><\/p>\n El mateix passa als EUA, que romanen relativament m\u00e9s a\u00efllats, per\u00f2 amb uns preus energ\u00e8tics m\u00e9s alts que estan castigant el consumidor final i que li restaran vots en les eleccions de mig mandat. L'augment del preu de la gasolina \u00e9s el m\u00e9s impopular de tots: actualment es troba per sobre dels 4 d\u00f2lars el gal\u00f3 per al vehicle particular, per\u00f2 s'eleva a 5,68 per al di\u00e8sel necessari per als trens i vehicles que transporten c\u00e0rrega pels EUA (amb un m\u00e0xim hist\u00f2ric de 5,816 d\u00f2lars).<\/span><\/p>\n A todo ello debemos a\u00f1adir que un estudio publicado por el Banco Central Europeo concluye que un 95% de los costes de los aranceles impuestos por el presidente Trump recaen en las empresas y consumidores americanos.<\/span><\/p>\n Con esta subida del coste de la vida, la confianza del consumidor americano se ha desplomado a m\u00ednimos. La pol\u00edtica fiscal deber\u00eda poder amortiguar en parte esta ca\u00edda.<\/span><\/p>\n Contin\u00faa preocupando tambi\u00e9n la deuda p\u00fablica americana. El elevado coste de la guerra, que asciende a unos mil millones de d\u00f3lares al d\u00eda, incrementa la deuda p\u00fablica. Trump ya dijo que pedir\u00e1 al Congreso autorizaci\u00f3n para gastar unos 200.000 millones de d\u00f3lares m\u00e1s (un 40% por encima del 2026, el mayor nivel de la historia), un volumen enorme de dinero que se financiar\u00eda con mayor endeudamiento p\u00fablico y por tanto mayor inflaci\u00f3n. Todo ello teniendo en cuenta que el coste de los tipos de inter\u00e9s de la deuda americana son cada vez un mayor porcentaje del gasto.<\/span><\/p>\n En este escenario, nuestra visi\u00f3n es cauta, con un posicionamiento que mantenemos prudente ante un Trump que est\u00e1 arriesgando mucho. Nos adentramos cada vez m\u00e1s en un entorno de desorden controlado seg\u00fan sean las decisiones tomadas por Trump generando rotaci\u00f3n y dispersi\u00f3n en lugar de una direcci\u00f3n uniforme del mercado.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, altres factors podrien comen\u00e7ar a impactar els mercats.<\/span><\/p>\n Per exemple, els pa\u00efsos del golf gestionen en els seus fons sobirans uns actius de 4,35 bilions d'euros, equivalents al PIB de dos anys d'Espanya, Portugal i Gr\u00e8cia. Aquests pa\u00efsos estan patint unes p\u00e8rdues brutals pels danys en les seves infraestructures, la p\u00e8rdua de les exportacions de petroli i gas i el col\u00b7lapse d'altres sectors claus com el turisme i l'aviaci\u00f3. Si necessiten rec\u00f3rrer a aquests fons per compensar aquestes p\u00e8rdues, poden tenir un gran impacte desestabilitzador en els mercats financers. Quan hi ha necessitats de liq\u00fciditat, es venen primer els actius m\u00e9s l\u00edquids on les seves vendes poden moure menys els preus perjudicant menys les seves estrat\u00e8gies: renda fixa abans que accions. En aquestes \u00faltimes setmanes, els bons a llarg termini dels EUA van tenir sortides massives, a nivells propers a la crisi del 2020. Si les disrupcions finalment es queden en temporals, els preus recuperaran. No obstant aix\u00f2, si el conflicte es mant\u00e9 i es necessita major liq\u00fciditat venent renda variable, les sortides dels fons poden fer caure les borses, especialment el Nasdaq.<\/span><\/p>\n Amb tan poca visibilitat del que passar\u00e0 a curt termini, no s\u2019han fet grans canvis estrat\u00e8gics sin\u00f3 m\u00e9s aviat lleugers moviments t\u00e0ctics:<\/span><\/p>\n En Renda Fixa l'objectiu \u00e9s buscar income i estabilitat. La major inflaci\u00f3 descomptada pel mercat ha reajustat els preus de la renda fixa en conseq\u00fc\u00e8ncia, la qual cosa ha portat a un augment en els rendiments dels bons. La volatilitat en els mercats de renda variable ja es pressuposa, per\u00f2 no aix\u00ed en els de renda fixa on l'inversor el que busca \u00e9s una rendibilitat estable sense volatilitat. Les estrat\u00e8gies de durada curta i de protecci\u00f3 contra la inflaci\u00f3 haurien d'ajudar a millorar la resili\u00e8ncia de la cartera en aquest entorn. Si posteriorment les dades macroecon\u00f2miques evidenciessin un creixement m\u00e9s lent, els bons governamentals haurien de recuperar el seu paper defensiu.<\/span><\/p>\n La renda fixa continua jugant un paper rellevant en la construcci\u00f3 de carteres, per\u00f2 el seu prop\u00f2sit\/objectiu est\u00e0 canviant.<\/span><\/p>\n En renda variable, busquem focalitzar-nos en fonts de creixement resilient en aquest m\u00f3n tan inestable. Per ara, el xoc irani\u00e0 no \u00e9s prou fort per compensar els drivers de creixement estructural com s\u00f3n la despesa en IA (tecnologia, semiconductors), el renaixement industrial (defensa o infraestructura) o la One Big Beautiful Bill (OBBBA) als EUA beneficiant petites companyies, per exemple.<\/span><\/p>\n El mercat \u00e9s vol\u00e0til per naturalesa i les crisis s\u00f3n inherents al mercat.<\/span><\/p>\n Al llarg de la hist\u00f2ria, hem experimentat crisis financeres, xocs en l'oferta i altres esdeveniments catastr\u00f2fics, com la pand\u00e8mia de COVID, que van causar caigudes significatives a curt termini. No obstant aix\u00f2, el mercat ha mostrat la seva capacitat de recuperaci\u00f3, superant aquests obstacles que, des d'una perspectiva a llarg termini, es veuen com a simples ensopegades. Aix\u00f2 ha resultat en una rendibilitat mitjana de l'\u00edndex de renda variable global del 8%.<\/span><\/p>\n \u00c9s important no confondre el comportament del mercat a curt termini, que respon a emocions i reaccions immediates, amb una estrat\u00e8gia s\u00f2lida a llarg termini que ja preveu aquests riscs.<\/b><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Visi\u00f3n de mercados abril 2026 El a\u00f1o empez\u00f3 con buena salud econ\u00f3mica en general, confirmada por una buena temporada de resultados empresariales, batiendo estimaciones. Adem\u00e1s, una inflaci\u00f3n a la baja, permiti\u00f3 pol\u00edticas monetarias m\u00e1s expansivas a excepci\u00f3n de EEUU, donde una inflaci\u00f3n m\u00e1s persistente no permiti\u00f3 esta mayor relajaci\u00f3n. A mediados de trimestre, la sentencia […]<\/p>","protected":false},"author":21,"featured_media":37087,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[5,68],"tags":[],"class_list":["post-37084","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-vision-de-mercados"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n