[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.20.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
La principal preocupaci\u00f3 per als mercats i per a l\u2019economia mundial a principis de mes va estar centrada en la represa del tr\u00e0nsit mar\u00edtim a trav\u00e9s de l\u2019estret d\u2019Ormuz, per on circula un 20% del tr\u00e0nsit global de petroli i gas. L\u2019era del comer\u00e7 global sense risc i barat ja no existeix, avan\u00e7ant cap a una major prima de risc en energia, transport i assegurances, juntament amb un augment de la inflaci\u00f3 i un potencial efecte sobre el creixement.<\/span><\/p>\n La dispersi\u00f3 dels beneficis dependr\u00e0 de la capacitat de les empreses per mantenir la demanda i repercutir els costos i, amb aix\u00f2, el seu trasllat a l\u2019economia. Tot i que la millora de les condicions geopol\u00edtiques sost\u00e9 el sentiment a curt termini, l\u2019estret es mant\u00e9 tancat i els sectors orientats al consumidor continuen exposats a l\u2019augment dels costos de l\u2019energia i el transport. A menys que es produeixi una crisi significativa de demanda, \u00e9s probable que persisteixi una inflaci\u00f3 moderada i, en aquest sentit, les tensions al mercat laboral i el creixement dels salaris contribuiran a la repercussi\u00f3 dels costos.<\/span><\/p>\n A mitjan mes, el focus d\u2019atenci\u00f3 va deixar de ser l\u2019estret d\u2019Ormuz per centrar-se en la publicaci\u00f3 dels resultats empresarials del primer trimestre de 2026, motor de l\u2019economia a llarg termini.<\/span><\/p>\n A data de 4 de maig, amb un 80% de les empreses de l\u2019S&P500 ja reportades, incloses algunes de les 7 magn\u00edfiques, el creixement del benefici per acci\u00f3 se situa en el 28% quan s\u2019esperava un 14%, amb un 84% de les empreses superant estimacions. Donada la fortalesa de les dades, sembla que la capacitat per resistir la crisi, de moment, \u00e9s m\u00e9s elevada de l\u2019esperada.\n\nTanmateix, observat amb m\u00e9s detall, una menor taxaci\u00f3 a les empreses procedent de l\u2019OBBBA ha ajudat, igual que l\u2019expansi\u00f3 de marges i les recompres. A m\u00e9s, aquest creixement s\u2019ha concentrat exclusivament en un petit grup d\u2019empreses del sector tecnol\u00f2gic. Aquesta concentraci\u00f3 tan significativa exigeix una gesti\u00f3 activa del risc: la menor vida \u00fatil dels xips, el major cost dels centres de dades, els colls d\u2019ampolla o una major disrupci\u00f3 amb l\u2019aparici\u00f3 de nous models o aplicacions s\u00f3n restriccions que s\u2019han de tenir en compte.\n\nUn cop aquests catalitzadors ja no hi siguin, els resultats haurien de ser font del creixement org\u00e0nic i de la productivitat, de manera que la revisi\u00f3 dels beneficis per acci\u00f3 hauria de ser m\u00e9s baixa.<\/span><\/p>\n La dispersi\u00f3n que el shock energ\u00e9tico y sus consecuencias est\u00e1 teniendo en la evoluci\u00f3n de las empresas ya se est\u00e1 visualizando en las rentabilidades tanto por sectores como por regiones.\u00a0<\/span><\/p>\n Els mercats emergents aquest mes han tingut una rendibilitat del 14,53% en moneda local, per\u00f2 a \u00c0sia la difer\u00e8ncia entre el millor (Corea 33,84%) i un dels pitjors, Indon\u00e8sia (MSCI Indonesia -6,24%), \u00e9s del 40,08%, una dispersi\u00f3 molt elevada.\n\nPel que fa als sectors, aquest mes ha tornat l\u2019\u201cexcepcionalisme\u201d americ\u00e0 amb el sector tecnol\u00f2gic com a motor de les rendibilitats despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de molt bons resultats en la majoria dels casos. Per exemple, el sector dels semiconductors va assolir una rendibilitat mensual del 28,35%.<\/span><\/p>\n En general, la renda variable global (\u00edndex MSCI ACWI) es va revalorar un 10,03% durant el mes, liderada pel component tecnol\u00f2gic amb pujades superiors al 14% tant als EUA (\u00edndex S&P500), com al Jap\u00f3 (16,10% \u00edndex Nikkei) o als emergents (14,53% \u00edndex MSCI Emergents). Nom\u00e9s Europa va quedar m\u00e9s endarrerida amb una revaloraci\u00f3 del 4,83% (\u00edndex Stoxx 600).<\/span><\/p>\n En aquest context, tenir a la cartera conviccions de creixement estructural t\u00e9 sentit davant la imprevisibilitat de Trump i les seves pol\u00edtiques. Algunes d\u2019aquestes estan vinculades a grans transformacions econ\u00f2miques com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les infraestructures (sobretot l\u2019electrificaci\u00f3), els recursos naturals o pa\u00efsos amb drivers estructurals propis com serien el Brasil o la Xina, menys afectats per la incertesa regnant.<\/span><\/p>\n Els actius de risc estan descomptant un escenari base positiu de finalitzaci\u00f3 del conflicte. Tanmateix, el risc est\u00e0 desequilibrat, ja que el potencial de caiguda si hi ha una major escalada \u00e9s superior al potencial de pujada si hi ha una resoluci\u00f3, despr\u00e9s dels m\u00e0xims hist\u00f2rics assolits pels mercats en les \u00faltimes setmanes.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la renda fixa, aquest mes d\u2019abril es va reafirmar el despla\u00e7ament del paper tradicional dels bons com a actiu refugi, ja que la preocupaci\u00f3 del mercat estava centrada en la inflaci\u00f3 i no en el cicle econ\u00f2mic. Amb aix\u00f2, les correlacions entre els actius de risc i els actius refugi van tornar a ser positives.\n\nEn aquest context definit per una inflaci\u00f3 persistent, amb una major incertesa, un elevat nivell de deute i majors expectatives de pujades de tipus d\u2019inter\u00e8s, els inversors van reassignar el rol dels actius dins dels seus portfolios.\n\nUn actiu que s\u00ed que ha funcionat en aquest entorn s\u00f3n les infraestructures gr\u00e0cies al fet de ser un actiu real, amb fluxos de caixa regulats i vinculats a serveis essencials. Genera ingressos independentment de l\u2019entorn. La creixent demanda d\u2019electricitat \u00e9s l\u2019eix central, impulsada per la converg\u00e8ncia de diverses tend\u00e8ncies: transici\u00f3 energ\u00e8tica, electrificaci\u00f3 de l\u2019economia, desenvolupament de centres de dades i auge de la IA.<\/span><\/p>\n Com a exportador net d\u2019energia, els EUA estan menys exposats als augments dels preus del petroli i del gas derivats del conflicte irani\u00e0, amb una menor afectaci\u00f3 sobre la inflaci\u00f3 i el creixement. Davant aquest menor impuls inflacionari, els mercats han descomptat en aquesta regi\u00f3 un escenari menys restrictiu que a Europa o \u00c0sia, on s\u2019espera que els tipus d\u2019inter\u00e8s puguin augmentar. Es considera que els EUA podrien mantenir i fins i tot baixar els tipus d\u2019inter\u00e8s al llarg de l\u2019any.\n\nEn canvi, segons les previsions de mercat, tocaria apujar-los a Europa o \u00c0sia, m\u00e9s afectades. Aix\u00ed ja ha estat, per exemple, a les Filipines, on, amb una inflaci\u00f3 mensual per sobre del 7%, s\u2019ha endurit la pol\u00edtica monet\u00e0ria per contenir-la. Europa, de moment, es resisteix a apujar-los aprofitant que el mercat ja ha endurit els rendiments davant un creixement trimestral de nom\u00e9s un 0,1%.<\/span><\/p>\n En aquest context, tenen sentit posicions que protegeixin de la inflaci\u00f3 sense veure\u2019s afectades per les pujades dels tipus d\u2019inter\u00e8s, com la renda fixa a tipus flotant.<\/span><\/p>\n Pel que fa al cr\u00e8dit, els diferencials han tornat a la situaci\u00f3 pr\u00e8via al conflicte, un escenari l\u00f2gic si el conflicte acaba en un termini curt de temps amb un impacte econ\u00f2mic limitat. Amb aix\u00f2, el balan\u00e7 corporatiu es mantindria resilient.\n\nTanmateix, no hem de descartar un possible escenari baixista, motiu pel qual es mant\u00e9 un enfocament cap a la qualitat en el segment de cr\u00e8dit i a curt termini per ajudar a mitigar el possible eixamplament dels diferencials si aquest escenari es confirm\u00e9s.\n\nEls bons governamentals a llarg termini s\u00ed que oferirien protecci\u00f3 en cas d\u2019una desacceleraci\u00f3 significativa del creixement, per la qual cosa mantenim una lleugera posici\u00f3 a les carteres. Cal afegir que el valor dels bons governamentals tamb\u00e9 prov\u00e9 de la seva liquiditat; disposar-ne en per\u00edodes vol\u00e0tils, quan els mercats s\u00f3n m\u00e9s il\u00b7l\u00edquids, \u00e9s important per no malvendre o per aprofitar oportunitats\/distorsions.<\/span><\/p>\n Con ello en el mes el \u00edndice global Bloomberg de renta fija gobiernos dio un -0,44% en euros mientras que, en la situaci\u00f3n de \u201crisk on\u201d actual, la renta fija corporativa de baja calidad fue el activo dentro del espectro de renta fija con una mayor rentabilidad aportando en el mes un 0,75% (\u00edndice Bloomberg global high yield en euros).<\/span><\/p>\n D\u2019altra banda, un altre focus de preocupaci\u00f3 s\u00f3n els actius alternatius, on la transfer\u00e8ncia de riscos de l\u2019informat al no informat \u00e9s elevada, amb un major estr\u00e8s en els actius alternatius derivats dels vehicles semil\u00edquids dins del cr\u00e8dit privat.<\/span><\/p>\n En aquest entorn, el d\u00f2lar es va depreciar un 1,54% i l\u2019or va perdre un 1,08% de valor.<\/span><\/p>\n Per tant, l\u2019optimisme general \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019uns tipus d\u2019inter\u00e8s una mica m\u00e9s pressionats per\u00f2 que, de moment, es mantenen; d\u2019uns resultats financers que, tot i estar concentrats en un sector, han superat estimacions; i d\u2019una liquiditat que encara \u00e9s for\u00e7a abundant.<\/span><\/p>\n Tanmateix, aquesta excessiva complaen\u00e7a ha de confrontar-se amb uns preus del petroli elevats juntament amb una disrupci\u00f3 de l\u2019oferta amb conseq\u00fc\u00e8ncies que es van traslladant a l\u2019economia en forma de majors costos per a les empreses i disrupcions en les cadenes de subministrament, sense arribar, de moment, a afectar significativament el consumidor final. Si tingu\u00e9s un impacte m\u00e9s gran, podria afectar la confian\u00e7a del consumidor i, amb aix\u00f2, la demanda.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9, com hem vist, els resultats empresarials estan acompanyant, tot i que amb un creixement concentrat en un sol sector, el tecnol\u00f2gic. La confian\u00e7a en la IA i la seva monetitzaci\u00f3 s\u2019haurien de poder mantenir. Sense ella, el creixement econ\u00f2mic seria m\u00e9s feble als EUA, per\u00f2 tamb\u00e9 a Europa i \u00c0sia, on es troben els seus principals prove\u00efdors.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la pol\u00edtica monet\u00e0ria, els EUA podrien centrar-se m\u00e9s en la sostenibilitat fiscal. Els EUA tenen massa deute i esbiaixat cap al tram curt, per aix\u00f2 necessitarien rebaixar tipus. A m\u00e9s, uns tipus m\u00e9s alts no fan sin\u00f3 pressionar encara m\u00e9s empreses i particulars amb uns costos m\u00e9s elevats, que s\u2019afegeixen a la inflaci\u00f3 derivada del conflicte irani\u00e0. Una baixada de tipus tamb\u00e9 aportaria m\u00e9s liquiditat al sistema i m\u00e9s tranquil\u00b7litat a Trump davant les pr\u00f2ximes eleccions.<\/span><\/p>\n Si qualsevol d\u2019aquests tres motors \u2014resultats empresarials, pol\u00edtica monet\u00e0ria o liquiditat\u2014 es debilit\u00e9s, l\u2019evoluci\u00f3 dels mercats financers podria ser una altra.<\/span><\/p>\n En qualsevol context de canvi, les empreses tendeixen a adaptar-se, redistribuint valor d\u2019unes a altres per tornar a impulsar el seu creixement. Hem vist exemples recents: la crisi provocada per la pand\u00e8mia el 2020, que va provocar una caiguda del 33,61% als mercats, o l\u2019impacte de la guerra a Ucra\u00efna, amb un descens del 25,46%. Malgrat aquestes correccions, el mercat global va continuar demostrant la seva capacitat de recuperaci\u00f3: en els \u00faltims deu anys, la borsa mundial ha generat una rendibilitat mitjana anual del 13,32%.<\/span><\/p>\n Per a l\u2019inversor, la q\u00fcesti\u00f3 no rau a intentar anticipar el seg\u00fcent moviment del mercat, sin\u00f3 a definir amb claredat el seu nivell de risc i el seu horitz\u00f3 temporal. Aproximadament un 80% de la rendibilitat de la seva cartera dependr\u00e0 d\u2019aquestes dues decisions estrat\u00e8giques.<\/span><\/p>\n Amb una planificaci\u00f3 adequada, respectant el seu perfil <\/span>de risc i horitz\u00f3 d\u2019inversi\u00f3, les fluctuacions del mercat deixen de ser amenaces i es converteixen en simples obstacles temporals en el cam\u00ed cap a l\u2019assoliment d\u2019uns objectius financers preestablerts. L\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s efica\u00e7 \u00e9s mantenir la disciplina i deixar que el mercat segueixi el seu curs, concentrant-se en all\u00f2 que realment influeix en els resultats: la planificaci\u00f3 i la consist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Visi\u00f3n de mercados mayo 2026 La principal preocupaci\u00f3n para los mercados y para la econom\u00eda mundial a principios de mes estuvo centrada en la reanudaci\u00f3n del tr\u00e1fico mar\u00edtimo a trav\u00e9s del estrecho de Ormuz por donde circula un 20% del tr\u00e1fico de petr\u00f3leo y gas global. La era de comercio global sin riesgo y barato […]<\/p>","protected":false},"author":20,"featured_media":37400,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[34,68],"tags":[],"class_list":["post-37394","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacion-financiera","category-vision-de-mercados"],"acf":[],"yoast_head":"\n