{"id":38777,"date":"2026-10-08T11:35:15","date_gmt":"2026-10-08T09:35:15","guid":{"rendered":"https:\/\/ginvest.es\/?p=38777"},"modified":"2026-10-08T11:36:07","modified_gmt":"2026-10-08T09:36:07","slug":"vision-de-mercados-septiembre-2026","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ginvest.es\/ca\/vision-de-mercados-septiembre-2026\/","title":{"rendered":"Visi\u00f3n de mercados septiembre 2026"},"content":{"rendered":"
La inflaci\u00f3 amena\u00e7a de convertir-se en estructural: tres factors que expliquen per qu\u00e8.\u00a0<\/span><\/h1>\n
<\/p>\n
\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
L\u2019agost va estar marcat per dos factors clau: la resili\u00e8ncia de les dades econ\u00f2miques globals i la constataci\u00f3 que la despesa en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial es mant\u00e9 ferma despr\u00e9s del tancament de la temporada de presentaci\u00f3 de resultats del segon trimestre.<\/p>\n
Aquest context va permetre a les borses globals recuperar l\u2019impuls, amb pujades generalitzades tant als mercats desenvolupats (+2,6 %) com als emergents (+3,4 %), mentre que la renda fixa global (MSCI Global Aggregate) va tancar amb un aven\u00e7 modest del 0,5 %.<\/p>\n
El sector tecnol\u00f2gic va recuperar l\u2019impuls despr\u00e9s de les fortes caigudes del juliol. Uns excel\u00b7lents resultats empresarials de Nvidia, les accions de la qual van pujar un 10 %, van actuar com a catalitzador, mentre que el sector del programari va liderar les pujades en dissipar-se els temors sobre l\u2019impacte immediat de la IA. Tanmateix, el comportament de les grans companyies va ser desigual \u2014Broadcom, per exemple, va registrar caigudes\u2014, fet que reflecteix la prud\u00e8ncia dels inversors a l\u2019hora d\u2019identificar els \u00abguanyadors\u00bb definitius d\u2019aquesta tend\u00e8ncia i la necessitat de ser selectius dins de la cadena de subministrament.<\/p>\n
Per regions, l\u2019S&P 500 nord-americ\u00e0 va avan\u00e7ar un 2,7 %, impulsat per la fortalesa macroecon\u00f2mica \u2014el PMI compost va assolir m\u00e0xims de 52 mesos\u2014, i va superar lleugerament la seva versi\u00f3 equiponderada. Al Jap\u00f3, el TOPIX va pujar un 3,9 %, afavorit per la depreciaci\u00f3 del ien i els projectes de centres de dades. Entre els mercats emergents va destacar Taiwan per la seva vinculaci\u00f3 amb el sector tecnol\u00f2gic, mentre que el rebot de la Xina va ser ef\u00edmer a causa de la feblesa de la seva demanda interna. Les companyies de menor capitalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 van registrar una evoluci\u00f3 positiva. Per exemple, l\u2019\u00edndex nord-americ\u00e0 Russell 2000 va avan\u00e7ar un 1,01 %, recolzat per unes dades macroecon\u00f2miques globals s\u00f2lides.<\/p>\n
Al mercat de mat\u00e8ries primeres, les tensions a l\u2019Orient Mitj\u00e0 i a Ucra\u00efna van mantenir el petroli al voltant dels 90 d\u00f2lars per barril, mentre que el gas natural europeu va assolir m\u00e0xims anuals a causa dels baixos nivells d\u2019inventaris. Aquest context va impulsar el sector de materials de l\u2019MSCI, que es va situar com el de millor comportament del mes. A m\u00e9s, l\u2019anunci del Tresor dels EUA d\u2019incrementar les recompres de bons a llarg termini va revifar el debat sobre la devaluaci\u00f3 monet\u00e0ria, fet que va provocar un repunt del 10 % en el preu de l\u2019or i un lleuger debilitament del d\u00f2lar.<\/p>\n
En renda fixa, els rendiments del deute sobir\u00e0 es van mostrar sensibles al discurs dels bancs centrals. Als EUA, els trams curts de la corba van repuntar despr\u00e9s del discurs del president de la Fed, Warsh, a Jackson Hole, m\u00e9s favorable a noves pujades dels tipus d\u2019inter\u00e8s, mentre que els venciments a llarg termini es van estabilitzar gr\u00e0cies a les recompres del Tresor.<\/p>\n
A l\u2019Europa continental, les rendibilitats van augmentar davant la previsi\u00f3 d\u2019una pujada dels tipus d\u2019inter\u00e8s per part del BCE al setembre, fet que va portar el Bund alemany a assolir un m\u00e0xim de cicle del 3,32 %. Els bons japonesos van ser els m\u00e9s castigats, amb la rendibilitat a deu anys en m\u00e0xims de diverses d\u00e8cades (2,95 %), a causa de les pressions tant externes com internes per endurir la pol\u00edtica monet\u00e0ria.<\/p>\n
Finalment, al mercat de cr\u00e8dit, els bons corporatius van experimentar un repunt generalitzat. Els diferencials (spreads<\/em>) de grau d\u2019inversi\u00f3 es van mantenir estables malgrat l\u2019elevat volum d\u2019emissions de les grans empreses tecnol\u00f2giques (hyperscalers<\/em>), mentre que el deute d\u2019alt rendiment (high yield<\/em>) i el dels mercats emergents van registrar un millor comportament relatiu. Aquest \u00faltim es va veure afavorit per la feblesa del d\u00f2lar nord-americ\u00e0.<\/p>\n
En aquest context, el d\u00f2lar es va depreciar lleugerament respecte de l\u2019euro.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, les dades de l\u2019\u00faltim mes van confirmar que ens trobem en un context de creixement global sostingut, impulsat en bona mesura per un grup redu\u00eft de companyies del sector tecnol\u00f2gic. Els resultats empresarials van respondre amb solidesa als dubtes sobre la sostenibilitat de l\u2019auge de la inversi\u00f3 en capital fix en aquest sector. Tanmateix, la nota negativa va venir d\u2019unes dades d\u2019inflaci\u00f3 superiors a les desitjades, impulsades per l\u2019augment dels preus del petroli i del gas arran del tancament de l\u2019estret d\u2019Ormuz.<\/p>\n
Aquest repunt inflacionari est\u00e0 provocant un augment de les rendibilitats dels bons sobirans. El bo nord-americ\u00e0 a 30 anys va assolir una rendibilitat del 5,32 %, el nivell m\u00e9s elevat des del 2007, fet que, al seu torn, endureix les condicions d\u2019acc\u00e9s al cr\u00e8dit.<\/p>\n
Una inflaci\u00f3 que inicialment es preveia temporal amena\u00e7a de convertir-se en estructural a causa de tres factors clau.<\/strong>:<\/p>\n
\n
La cronificaci\u00f3 del conflicte geopol\u00edtic.<\/strong> A m\u00e9s, hi ha una probabilitat elevada que, un cop finalitzat el conflicte, s\u2019imposin peatges per transitar per l\u2019estret d\u2019Ormuz, fet que encariria el preu final del petroli cru.<\/li>\n
Els atacs ucra\u00efnesos contra infraestructures russes i el bloqueig estricte dels Estats Units a l\u2019Iran.<\/strong> Aquestes circumst\u00e0ncies redueixen les exportacions energ\u00e8tiques cap a la Xina i altres pa\u00efsos afins, fet que disminueix encara m\u00e9s l\u2019oferta de petroli.<\/li>\n
La fragmentaci\u00f3 de l\u2019ordre mundial.<\/strong> El nou mapa geopol\u00edtic, caracteritzat per blocs que prioritzen la sobirania sobre els seus recursos, \u00e9s intr\u00ednsecament inflacionari.<\/li>\n<\/ul>\n
A tot aix\u00f2 s\u2019hi afegeixen les preocupacions fiscals. El deute p\u00fablic total dels Estats Units va superar els 40 bilions de d\u00f2lars per primera vegada, despr\u00e9s de registrar un increment d\u2019un ter\u00e7 en menys de cinc anys. El pressupost federal est\u00e0 condicionat pel cost dels interessos, els programes de despesa obligat\u00f2ria i l\u2019augment de les partides de defensa com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra a l\u2019Iran.<\/p>\n
Es preveu que aquest endeutament continu\u00ef augmentant, amb els costos financers consolidant-se com el tercer component m\u00e9s important del pressupost, mentre el Govern s\u2019aproxima al l\u00edmit legal de deute de 41,14 bilions de d\u00f2lars. El d\u00e8ficit ja se situa en el 6 % del PIB. Els d\u00e8ficits d\u2019aquesta magnitud s\u00f3n habituals durant els per\u00edodes de recessi\u00f3, per\u00f2 no en una economia amb plena ocupaci\u00f3.<\/p>\n
Per intentar reduir aquesta pressi\u00f3 sobre les rendibilitats dels bons i abaratir el cost del deute, el Departament del Tresor dels Estats Units va anunciar que duplicaria el volum previst de recompres de bons a llarg termini. La intervenci\u00f3 nom\u00e9s va aconseguir alleujar moment\u00e0niament l\u2019augment de les rendibilitats, per\u00f2 va enviar un senyal clar als mercats: el Tresor estava disposat a actuar quan aquestes assolissin nivells inc\u00f2modament elevats.<\/p>\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, els inversors tornen a vigilar de prop la sostenibilitat fiscal i la capacitat del Tresor per gestionar una oferta creixent de deute davant d\u2019una demanda cada vegada m\u00e9s redu\u00efda.<\/p>\n
Aix\u00ed, els governs es veuen ara obligats a emetre deute sobir\u00e0 a tipus d\u2019inter\u00e8s molt m\u00e9s elevats per competir pel capital davant dels hyperscalers<\/em>, que emeten deute de manera massiva per finan\u00e7ar el seu creixement agressiu.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament, el perfil dels compradors de bons ha canviat. Les institucions tradicionals \u2014com els fons de pensions, que anteriorment adquirien aquests actius per ajustar-los als seus passius\u2014 han cedit terreny a l\u2019inversor privat, que canalitza el seu capital a trav\u00e9s de fons i accions, afavorit per una regulaci\u00f3 que actualment li resulta m\u00e9s favorable.<\/p>\n
A manca d\u2019un xoc econ\u00f2mic desinflacionari, persistir\u00e0 la pressi\u00f3 alcista sobre els tipus d\u2019inter\u00e8s i el pronunciament de les corbes de rendibilitat, fet que podria tenir un impacte directe en:<\/p>\n
\n
La renda variable:<\/strong> Unes rendibilitats m\u00e9s elevades pressionarien a la baixa les valoracions de les accions i afectarien especialment els sectors amb m\u00e9s expectatives de creixement a llarg termini, com el tecnol\u00f2gic i tot all\u00f2 relacionat amb la IA. Una correcci\u00f3 d\u2019aquestes valoracions, atesa l\u2019elevada concentraci\u00f3 d\u2019aquest sector en els \u00edndexs de refer\u00e8ncia, podria provocar ajustos addicionals a les borses globals. A m\u00e9s, en un escenari d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, la renda fixa tradicional podria deixar de funcionar com a cobertura: davant d\u2019un episodi de menor creixement provocat per la inflaci\u00f3, els bons podrien no actuar com a actiu refugi.<\/li>\n
El mercat de divises:<\/strong> a causa dels importants fluxos de capital generats, per exemple, per les estrat\u00e8gies de carry trade<\/em>, en qu\u00e8 els inversors es financen en una moneda amb tipus d\u2019inter\u00e8s baixos per comprar bons denominats en una altra moneda amb una rendibilitat superior i capturar aix\u00ed el diferencial. Qualsevol canvi substancial en els tipus d\u2019inter\u00e8s pot alterar la direcci\u00f3 d\u2019aquests fluxos. Un exemple clar \u00e9s el ien japon\u00e8s: l\u2019inversor s\u2019endeuta en iens pagant un inter\u00e8s molt baix per comprar deute sobir\u00e0 nord-americ\u00e0, que ofereix una rendibilitat significativament superior. D\u2019aquesta manera, captura el diferencial assumint un risc limitat. Tanmateix, un augment dels tipus d\u2019inter\u00e8s al Jap\u00f3 reduiria la rendibilitat d\u2019aquestes operacions, llevat que els EUA continu\u00efn amb l\u2019enduriment de la corba de tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/li>\n<\/ul>\n
Ante la proximidad de las elecciones de mitad de mandato (midterms<\/em>) de este noviembre, Donald Trump necesita desviar la atenci\u00f3n de los problemas fiscales y presionar a la baja los rendimientos de la deuda. Entre otras cosas, unos tipos m\u00e1s bajos reducir\u00edan los costes financieros del Estado, liberando capital para partidas presupuestarias m\u00e1s atractivas para los votantes y mejorando tambi\u00e9n el coste de vida de buena parte de la poblaci\u00f3n.<\/p>\n
A m\u00e9s, unes rendibilitats m\u00e9s baixes impulsarien els inversors a buscar rendibilitat en altres mercats, fet que debilitaria el d\u00f2lar. Una depreciaci\u00f3 de la divisa nord-americana afavoriria les exportacions de les empreses del pa\u00eds, cosa que suposaria un catalitzador positiu tant per a l\u2019economia com per a les aspiracions electorals de Trump.<\/p>\n
En aquest escenari, i tenint en compte la imprevisibilitat de l\u2019Administraci\u00f3 Trump, resulta complex determinar l\u2019evoluci\u00f3 futura de les rendibilitats dels bons.<\/p>\n
Por el momento, la estrategia \u00f3ptima pasa por mantener duraciones cortas en renta fija, que proporcionan rentabilidad con una volatilidad reducida, junto con una estricta diversificaci\u00f3n en renta variable.<\/p>\n
En un entorn marcat per unes valoracions exigents, la incertesa geopol\u00edtica i una elevada sensibilitat als tipus d\u2019inter\u00e8s, mantenir una gesti\u00f3 activa basada en l\u2019an\u00e0lisi, la diversificaci\u00f3 i una selecci\u00f3 rigorosa continuar\u00e0 sent un element diferencial.<\/p>\n
Per als part\u00edcips, considerem que aquest escenari refor\u00e7a la import\u00e0ncia de continuar construint les carteres de manera progressiva i diversificada, combinant aquelles \u00e0rees en qu\u00e8 els fonamentals i les perspectives de creixement continuen sent s\u00f2lids amb actius que aportin estabilitat i flexibilitat.<\/p>\n
M\u00e9s que intentar anticipar els moviments a curt termini, mantenir una construcci\u00f3 adequada de la cartera i una visi\u00f3 a mitj\u00e0 i llarg termini permetr\u00e0 aprofitar les oportunitats que puguin sorgir i generar valor de manera consistent per als inversors.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n