Al novembre, després d’haver començat el mes amb pujades gràcies als bons resultats publicats per les empreses a banda i banda de l’Atlàntic (en mitjana més d’un 70% van batre estimacions), l’increment d’hospitalitzacions per Covid i les preocupacions per la nova variant Òmicron van començar a tenir incidència en els mercats.

L’increment de la inflació, tant a USA (6.2%) com a Europa (4.1%), no va provocar una caiguda del consum, sinó que en USA es va mantenir en uns bons nivells i a Europa només es va reduïr per les noves restriccions a la mobilitat introduïdes per a fer front al nou cep de la Covid.

Això es va traduir en caigudes significatives en els mercats de Renda Variable per la por a un altre confinament general. En canvi, la Renda Fixa va recuperar gràcies a, principalment, els bons de govern, els quals van tornar a ser el principal valor refugi en moments d’incertesa.

Novembre també va estar marcat per la celebració de la conferència sobre el Canvi Climàtic de l’ONU a Glasgow. En ella, no es va arribar a cap acord substancial, però sí que es van fer alguns passos en la bona direcció per a intentar limitar les emissions abans del 2035.

A més, el dòlar es va apreciar significativament durant el mes.

La manca de subministraments en les empreses, l’increment de la inflació i sobretot, els efectes que aquesta nova variant pot produir en les economies continuaran sent els catalitzadors que portaran volatilitat als mercats en els pròxims mesos.

Davant aquesta situació, la nostra cartera estratègica es manté sobreponderada en baixes durades i bons flotants en el vèrtex de Renda Fixa, per així beneficiar-nos d’aquesta inflació més persistent i un més pròxim increment de tipus d’interès a USA.

Per la part de Renda Variable, el gruix de l’exposició està en fons invertits en companyies que també es beneficiaran d’aquest entorn de mercat: companyies amb poder de fixació de preus, amb poc deute, disruptives. Un exemple d’això seria l’entrada en cartera durant el mes de novembre del fons Seilern Europa.