[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.4″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.20.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_text_color=\u00bb#000000″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Sabies que un economista va ser el responsable de canviar per sempre tots els esports?<\/strong><\/p>\n La pel\u00b7l\u00edcula \u201cmoneyball\u201d ens narra la hist\u00f2ria de Billy Beane, manager esportiu dels Oakland Athletics. Equip de beisbol de la MLB (lliga de beisbol americana). <\/span> <\/span><\/p>\n En finalitzar la temporada 2001\/02 l’equip acabava de realitzar una bona temporada, per\u00f2 no serien capaces de renovar a la seva jugador estrella Jeremi Giambi per a la seg\u00fcent temporada, ja que altres equips amb majors pressupostos podien oferir-li un millor contracte. Davant tal situaci\u00f3 el manager esportiu havia de decidir que jugadors fitxar per a substituir al que havia estat la seva estrella fins llavors, per\u00f2 cap dels candidats li acabava de conv\u00e8ncer.<\/span><\/p>\n Billy Beane va acudir a un jove economista anomenat Paul DePodesta (Peter Brand en la pel\u00b7l\u00edcula). Tots dos van aplicar l’estad\u00edstica i l’an\u00e0lisi de dades per a prendre decisions<\/strong> sobre els nous fitxatges que haurien d’abordar. Aquesta decisi\u00f3 va causar molt de renou dins de l’equip, ja que com sempre els canvis, acostumen a generar desgast per a qualsevol organitzaci\u00f3. Finalment van aconseguir conv\u00e8ncer a la c\u00fapula directiva per a aplicar aquests canvis.<\/p>\n Es van reclutar jugadors sense massa cartell per\u00f2 que a nivell estad\u00edstic cobrien just les necessitats espec\u00edfiques que tenia l’equip. Els resultats no van trigar a apar\u00e8ixer i la seg\u00fcent temporada van aconseguir la millor ratxa de vict\u00f2ries consecutives i van classificar un equip petit per a jugar el torneig per al t\u00edtol.<\/span><\/p>\n Fins a aquest moment, en qualsevol esport, els equips tractaven de fitxar sempre el \u201cmillor\u201d jugador disponible en el mercat per a la posici\u00f3 que es volia cobrir o enfortir. D’aquesta manera els grans equips o amb majors pressupostos, col\u00b7leccionaven als millors jugadors i aconseguien guanyar el major nombre de campionats. Mentre els equips amb pressupostos m\u00e9s ajustats es disputaven la resta de jugadors amb menys cartell. <\/span><\/p>\n La proesa aconseguida pels Oakland Athletics, va obrir el cam\u00ed a una nova manera de confeccionar plantilles. Aquest canvi consisteix a triar a jugadors concrets per a confeccionar una plantilla en funci\u00f3 de les necessitats espec\u00edfiques i quantificables de l’equip.<\/span><\/p>\n Amb el temps, la incorporaci\u00f3 de l’an\u00e0lisi de dades per a la confecci\u00f3 d’equips va arribar a altres esports com el b\u00e0squet. On l’equip que ha marcat els \u00faltims temps, els Golden State Warriors de San Francisco, han utilitzat el lema \u201cStrength in numbers\u201d una clara al\u00b7lusi\u00f3 a l’\u00fas de dades estad\u00edstiques.<\/span><\/p>\n Fins a aquest moment l’NBA era una lliga exclusivament feta per a gegants, de m\u00e9s de 2,10m d’altura, el joc era lent i amb molts contactes. L’\u00fas de l’estad\u00edstica, va imposar el que ara es coneix com \u201csmall ball\u201d impulsat pels mateixos warriors, on els equips practiquen un joc m\u00e9s r\u00e0pid, prioritzen l’\u00fas del tir de 3 punts i podem veure equips on cap jugador sobrepassa els 2,00m d’altura.<\/span><\/p>\n Quantificar, mesurar i analitzar ens permet prendre decisions amb un major \u00fas de la racionalitat i la part visual, o emocional queda en un segon pla. A m\u00e9s ens permet fer un \u00fas m\u00e9s eficient del nostre temps i recursos. Entendre que triar una menys encertada ens pot representar un \u201ccost\u201d, \u00e9s clau per a prendre bones decisions.<\/span><\/p>\n En t\u00e9rmes financers, aquest \u00abcost\u00bb el definim el <\/span>cost d’oportunitat<\/b>. Igual que en els esports, \u00e9s de vital import\u00e0ncia utilitzar els recursos, que s\u00f3n limitats, per a assignar-los a aquells actius que ens ofereixin el millor rendiment ajustat als nostres objectius.<\/span><\/p>\n Com a inversors tamb\u00e9 hem d’aplicar la l\u00f2gica del cost d’oportunitat en les nostres decisions financeres i no deixar-nos portar per altres productes que per, atractius que semblin, ofereixin bones rendibilitats. En primer lloc hem d’identificar clarament les nostres necessitats financeres, posteriorment analitzar quins instruments tenim disponibles i entendre els seus costos d’oportunitat.<\/span><\/p>\n Posem un exemple. Volem invertir un import de 10.000\u20ac, per a assessorar-nos acudim a la nostra entitat financera de confian\u00e7a, que sense mediar pregunta, ens ofereix un producte amb un retorn anual de l’1%, durant els pr\u00f2xims 5 anys. En tal cas cada any rebrem 100\u20ac i la suma total ascendir\u00e0 a un valor de 500\u20ac. Per\u00f2, aix\u00f2 seria una bona decisi\u00f3?<\/span><\/p>\n En primer lloc haur\u00edem de preguntar-nos, amb quin objectiu estem invertint aquest import? Si la resposta \u00e9s, per exemple, adquirir un vehicle justament dins de 5 anys, com el termini coincideix, aquesta opci\u00f3 la podrem considerar v\u00e0lida. En cas contrari. Probablement podem trobar millors alternatives.<\/span><\/p>\n Per seguir amb l’exemple, (tenint en compte que realment per casualitat el termini de la inversi\u00f3 proposada coincideix amb el nostre objectiu) si existeix un altre instrument alternatiu que ens ofereix una rendibilitat esperada mitjana del 5% en el mateix termini de 5 anys. El cost d’haver pres la primera opci\u00f3 seria la difer\u00e8ncia entre totes dues rendibilitats (500\u20ac-2500\u20ac= 2000\u20ac). Si no hagu\u00e9ssim tingut en compte totes les alternatives disponibles, probablement hagu\u00e9ssim pensat que obtenir 500\u20ac \u00e9s una bona opci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en analitzar totes les opcions, veiem que prenent aquesta opci\u00f3 estem deixant de guanyar 2000\u20ac.<\/span><\/p>\n La percepci\u00f3 de ser la \u201cmillor\u201d opci\u00f3 deixa de ser subjectiva i passa a ser totalment objectiva i quantificable.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sabies que un economista va ser el responsable de canviar per sempre tots els esports? La pel\u00b7l\u00edcula \u201cmoneyball\u201d ens narra la hist\u00f2ria de Billy Beane, manager esportiu dels Oakland Athletics. Equip de beisbol de la MLB (lliga de beisbol americana). En finalitzar la temporada 2001\/02 l’equip acabava de realitzar una bona temporada, per\u00f2 no serien […]<\/p>","protected":false},"author":19,"featured_media":25703,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-25697","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n