Com podem afirmar que l’economia i com a conseqüència la societat ha “crescut” o ha “decrescut” fruit de tots canvis succeïts en els darrers anys?

Darrerament, ens trobem immersos en una voràgine de notícies que de manera impertinent alteren les nostres vides i patrons de conducta de manera abrupta i sobtada.

Doncs bé, aquests dos conceptes estan estretament lligats al que coneixem com el producte interior brut (PIB). En termes econòmics, es coneix com a creixement, l’acumulació de dos trimestres consecutius en positiu, és a dir que el valor total del PIB superi el valor del trimestre anterior. Per contra, ens trobem tècnicament en recessió quan s’acumulen dos trimestres consecutius on el PIB disminueix.

Si considerem que el PIB és un indicador rellevant. Com es mesura? Quines són les variables que afecten?

El PIB es mesura segons la següent expressió:

PIB= C + I + G + X – M

C: Consum de les famílies

I: Inversió empresarial

G: Despesa pública

X: Exportacions

M: Importacions

Tal i com s’observa, podem concloure que el PIB equival al valor de producció total d’un país. És l’ indicador que s’utilitza per a mesurar la grandària d’una economia i determinar si es troba en fase de “creixement” o “recessió”.

Avaluar les taxes de creixement de les economies és una de les principals tasques tant de la Reserva Federal com del Banc Central Europeu, donat que les decisions en matèria de política monetària venen condicionades per aquestes taxes. D’ aquesta manera, s’implementaran polítiques expansives per a evitar recessions i polítiques contractives per a controlar l’ evolució de la inflació.

Enguany hem trobat una inflació disparada en els dos primers trimestres, tant la Reserva Federal com el Banc Central Europeu han pres cartes en l’assumpte, elevant els tipus d’interès.

Davant d’ aquestes pujades de tipus, l’objectiu dels organismes responsables de la política monetària dels Estats Units i de la Zona Euro respectivament, és refredar la demanda de béns de consum i inversió, per tal de rebaixar la pressió sobre els preus dels productes i serveis de les seves economies. Incidint en la variable que té major importància en el càlcul del PIB, la “C” (el consum de les famílies).

Una pujada del tipus d’interès implica un encariment del preu dels diners i això tindrà una afectació directa en la renda disponible de les famílies que veuran reduïda la seva capacitat de consum.

En aquest últim trimestre, s’ha confirmat que els Estats Units ha entrat en el que hem definit com a recessió tècnica, amb dos trimestres consecutius de contracció del seu PIB.

I què n’opinen els mercats sobre aquest fet?

Com podem deduir, una recessió ve precedida per una baixada en els mercats financers. Com s’ha explicat anteriorment que si es redueix el “C” (consum de les famílies), les empreses també veuran reduïts els seus ingressos, així com també es reduiran els seus beneficis.

Recentment hem viscut recessions significatives, l’any 2001 a conseqüència de l’esclat de la bombolla dels preus de les accions tecnològiques. Posteriorment, en 2008 per l’excés de deute concedit per les entitats bancàries i de manera inesperada el 2020, provocada per la pandèmia del covid-19.

Cada recessió acostuma a estar lligada a un sector concret que veurà greument afectat el seu desenvolupament. I aquesta és la clau. En moments d’inestabilitat hem de ser capaços d’identificar tres possibles comportaments:

– Empreses que tindran major sensibilitat o dit d’una altra manera, quines són les que estan cotitzant per sobre del valor que realment aporten. Algunes d’aquestes no seran capaces de recuperar-se o, fins i tot, desapareixeran. Per exemple, veiem el cas del sector financer on encara a dia d’ avui estem veient les fusions entre entitats bancàries, conseqüència de la recessió del 2008.

– Empreses que pel context de recessió es troben infravalorades pel mercat però amb models de negoci sòlids i capaços de continuar generant beneficis en el llarg termini. Si ens remuntem a la crisi provocada per la pandèmia durant el 2020, el sector del turisme va experimentar una aturada forçada per tornar de nou a l’efervescència que estem observant aquest mateix estiu.

– Empreses amb models de negoci disruptius capaços de canviar fins i tot els nostres hàbits de consum. Si tornem a l’any 2020, podrem veure com aquelles companyies que ens aportaven benestar des de casa en moments de confinament, com Netflix, Zoom,  Shopify o Amazon, van experimentar fortes pujades a la borsa.

Per a ampliar la informació sobre la valoració d’una companyia pot accedir al següent enllaç. Quant pagaries per una empresa? Valoració per múltiples.

Com hem d’invertir?

Com hem vist, en moments d’incertesa econòmica els inversors hauran de fer front al risc i a la volatilitat del mercat. Davant aquest escenari veiem la importància de comptar amb un assessor expert que ens pugui orientar, ens ajudi a identificar aquestes oportunitats i poder aprofitar-les.

Amb una bona planificació financera, una bona composició d’actius en cartera i l’acompanyament d’un professional podrem afrontar les recessions amb total tranquil·litat.

Aniol Vinaixa

Assessor Patrimonial