Visió de mercats agost 2025

A tancament de juliol, ja comença a dibuixar-se el nou escenari comercial global que predominarà, amb acords tancats entre els Estats Units, el Japó i la Unió Europea. Tot i que encara queden pendents alguns països, com la Xina, i alguns sectors, la tarifa mitjana actual se situa en el 15,2%, per sobre del que s’esperava, però vista pel mercat com un element positiu, ja que redueix la incertesa.

Les dades macroeconòmiques publicades continuen mostrant creixement econòmic a totes les regions, tot i que amb una lleugera desacceleració.

La temporada de resultats empresarials del segon trimestre del 2025 també ho corrobora: un 80% de les companyies de l’S&P 500 han presentat resultats millors del previst i han superat les expectatives. Cal destacar el sector tecnològic, que continua liderant amb un creixement de beneficis de doble dígit.

Pel que fa a les polítiques monetàries, les dades publicades indiquen una inflació controlada i/o en descens a la majoria de regions, fet que dona marge per a més retallades dels tipus d’interès en cas que sigui necessari estimular les seves economies. L’excepció és als EUA, on les polítiques aranzelàries i migratòries imposades per Trump comencen a tenir efectes sobre els preus. En un primer moment, les empreses van optar per avançar les compres o per no repercutir l’augment de costos al client final, reduint així els marges.

Tanmateix, un cop establerts els aranzels “definitius”, les empreses comencen a traslladar aquests augments de costos al client final, generant més inflació. També comença a haver-hi una lleugera pressió sobre els salaris, ja que la política antiimmigració de Trump està afectant alguns sectors intensius en mà d’obra poc qualificada.

En aquest entorn, Jerome Powell, president de la Reserva Federal, es manté en la seva política d’“esperar i veure” abans de modificar els tipus d’interès.

Amb tot això, el mes va tancar en positiu. Les borses dels mercats desenvolupats van pujar un 1,3% (MSCI ACWI en USD), assolint un nou màxim. Per regions, l’índex americà S&P 500 va augmentar un 2,24%, liderat pel sector tecnològic, amb el Nasdaq tancant el mes amb una pujada del 2,73%.

Tant Europa (Bloomberg 500) com el Japó (Nikkei) van registrar augments més moderats, al voltant de l’1%, i en els mercats emergents va destacar la Xina amb una pujada del 4,27% (Shenzen Shanghai 300), davant els signes de resiliència mostrats per la seva economia, amb un creixement publicat aquest darrer mes del 5,3%, per sobre de l’objectiu del 5%.

Pel que fa a la renda fixa, la incertesa sobre l’evolució de la inflació i unes polítiques fiscals més expansionistes mantenen el tram llarg de la corba en els mateixos nivells que a principis d’any, mentre que el tram curt continua aportant estabilitat i rendibilitat a través del cupó.

Pel que fa al crèdit, el mercat de crèdit va obtenir una rendibilitat superior a la del mercat de deute sobirana gràcies a l’estrenyiment dels spreads impulsat per la bona temporada de resultats empresarials.

Pel que fa a les divises, el dòlar s’apreció un 3,16% durant el mes.

A falta d’una política aranzelària regional concreta a la Xina i pendent d’aclariment a Europa i al Japó, a més de la imposició de nous aranzels sobre certs sectors (semiconductors i farmacèutic, a dia d’avui), la tarifa aranzelària mitjana ha passat del 2,4% del 2024 al 15,2% aquest 2025.

Aquestes tarifes, com ja s’ha comentat, pressionaran els beneficis i augmentaran els costos en general, comportant per als EUA un augment de la inflació. En canvi, a Europa, la menor demanda esperada, l’apreciació de la divisa i, possiblement, l’augment de productes procedents de la Xina mantindran la inflació baixa.

Pel que fa a les regions, davant d’aquest panorama:

Europa serà una de les més afectades, i només podrà compensar parcialment les tarifes mitjançant augments de productivitat, increments de preus en alguns casos i una reorganització de la cadena de subministrament, un cop quedi aclarit l’abast i els imports d’aquestes.

Tanmateix, el que sí que queda clar és que els sectors pilars europeus, com l’automobilístic, el farmacèutic o el del luxe, seran dels més afectats pels aranzels.

A més, l’acord signat amb els EUA obliga a realitzar inversions en territori nord-americà, cosa que farà que es redueixi la inversió per part de les empreses europees i, fins i tot, que es tanquin plantes que fins ara exportaven als EUA des d’Europa, augmentant l’atur i reduint la demanda.

La Unió Europea hauria de prendre mesures més àgils perquè això no passi, alhora que reduir la burocràcia i buscar noves aliances. Els alts nivells de deute d’alguns països, així com l’entrada de l’extrema dreta en la presa de decisions, poden dificultar el camí.

El gran beneficiat d’aquests aranzels a mitjà termini hauria de ser els EUA. D’una banda, el 70% del comerç mundial són serveis, exempts de gravàmens i de clar domini americà.

Els Estats Units sufragaran part de la política fiscal aprovada recentment. A més, l’obligació de realitzar inversions o establir fàbriques en territori nord-americà dinamitzarà la seva economia, alhora que augmentaran les fusions i adquisicions per tal de tenir presència ràpida al territori.

A tot això, cal afegir-hi la pressió de Trump sobre les grans empreses del seu país perquè augmentin les inversions en el territori (en detriment d’altres regions), aconseguint, per exemple, que Apple anunciï inversions per valor de 600 billion USD, Stargate 500 billion USD o Nvidia 200 billion USD, per citar-ne algunes. Tot això comportarà creixement econòmic, però també una major tensió en el mercat laboral.

Pel que fa als països emergents i al Japó, s’han centrat en mesures destinades a estimular el creixement intern, en reformes empresarials i en la reorganització de les cadenes de subministrament per compensar les conseqüències d’aquests aranzels.

En resum, ens trobem al final d’una etapa en què la recerca de la prosperitat global dona pas a la recerca de la seguretat, tant de subministrament com defensiva, amb una aposta ferma pels acords bilaterals en lloc dels multilaterals, com fins ara.

S’imposa la força com a via per assolir una desglobalització econòmica que, en termes globals i a mitjà termini, comportarà menys creixement, més inflació i, amb Trump al poder, una major volatilitat.

Cal estar preparats.

Una cartera més prudent, amb diverses fonts de creixement tant per tipus d’actius com per temàtiques, hauria de contribuir positivament en aquest entorn.