Preguntas frecuentes

Gestora de fons d’inversions multiactiu que es dedica a gestionar i planificar el patrimoni financer dels seus inversors, tenint sempre en compte les seves necessitats i característiques.

L’objectiu de Ginvest és entendre les necessitats financeres dels seus inversors per a assignar els actius financers més convenients per a obtenir les rendibilitats esperades als horitzons temporals corresponents amb el nivell de risc adequat a cada inversor.

Així com acompanyar-los durant tot el trajecte com a inversors amb una clara vocació didàctica i divulgativa.

• Direcció
• Departament de gestió
• Departament de middle office
• Departament de back office
• Departament de negoci
• Departament de marketing i comunicació

Som una boutique financera especialitzada en la gestió i assessorament del patrimoni financer.

Els nostres serveis són:

– Fons d’inversió
– Gestió de carteres
– Assessorament personalitzat

Ginvest està registrada com una *SGIIC, Societats Gestores d’Institucions d’Inversió Col·lectiva, certificada com a tal per la CNMV.

Les SGIIC són societats anònimes, l’objecte social de les quals ha de consistir en l’administració, representació, gestió de les inversions i de les subscripcions i reemborsaments dels Fons d’Inversió, sent totes elles activitats reservades a les SGIIC.

Pot fer el tràmit en CONTACTE

O cridant a les nostres oficines (Girona 972.225.217, Barcelona 931.593.222 o Bilbao 946.510.243) o enviant un correu electrònic a info@invest.es.

La inversió mínima és de 10€ en cada compartiment.

A través del “accés clients” de la pàgina web de Ginvest: www.ginvest.es

Els fons d’inversió són institucions d’inversió col·lectiva (IIC).

És un instrument d’estalvi en el qual els partícips confien els seus diners perquè s’inverteixi en diferents instruments financers com a valors de renda fixa, accions, derivats o una combinació d’aquests.

El fons el crea una entitat, la gestora, que és la que inverteix de manera conjunta aquestes aportacions en diferents actius financers seguint unes pautes fixades per endavant.Cada partícip (inversor) és propietari d’una part del patrimoni del fons, en proporció al valor de les seves aportacions.

Els fons d’inversió són gestionats per professionals amb àmplia experiència en els mercats financers.

A més, tant la societat gestora propietària del fons com l’entitat dipositària estan regulades, supervisades i controlades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Es pot sol·licitar el reemborsament de la inversió o un traspàs en pocs dies, a causa de la liquiditat dels fons.

Proporcionen diversificació ja que tenen accés a múltiples mercats i actius de difícil accés per a particulars.

El *benchmark d’un fons d’inversió és el punt de referència que s’utilitza per a mesurar el rendiment d’un fons en un determinat període de temps.

La metodologia de *Ginvest consisteix a invertir de manera global, aplicant el sentit comú en la gestió de les nostres estratègiques d’inversió i sempre pensant a maximitzar el binomi rendibilitat – risc.

Primer haurà de fer una autoanàlisi. Aquesta anàlisi és coneguda com a planificació financera, on haurà de definir les seves necessitats (ex. si vol comprar una casa en 1 any, si vol pagar la universitat dels seus fills…). En funció de les seves necessitats, es definirà l’horitzó temporal de la inversió, i, en funció d’aquest últim i de la seva aversió al risc, es definirà l’actiu que més s’adapta a la seva situació.

Es denominen accions les parts en les quals es divideix el capital social d’una societat anònima (SA). Aquestes representen la part percentual que la persona que les posseeix (accionista) té de l’empresa.

La sortida a borsa dona accés al finançament extern de l’empresa, per a així, augmentar la seva liquiditat i possibilita el creixement. A més, normalment, la sortida a bossa comporta la internacionalització de la signatura, o, com a mínim el seu coneixement a nivell internacional.

Així com les empreses surten a borsa, també poden deixar de cotitzar en els mercats. Això succeeix quan el capital es concentra en pocs accionistes, quan una altra empresa la compra, quan fallida i/o perquè simplement així ho decideix la seva junta d’accionistes. Tots aquests casos podrien portar a l’exclusió del mercat de valors.

El free float o capital flotant és el percentatge d’accions que es troben en circulació i que pot ser lliurement adquirit pels inversors.

La capitalització d’una empresa és una mesura econòmica que indica el valor total de totes les accions d’una empresa que cotitzen en borsa.

A llarg termini, el preu d’una empresa tendeix a reflectir el valor d’una empresa. Per aquest motiu només podem saber si el preu d’una empresa és correcte fent estimacions i establint rangs de valoració d’aquesta.

En mercats amb molta informació disponible i on participen molts agents comprant i venent, és més probable que siguin eficients valorant actius. Malgrat això, i en unes certes situacions de mercat, la psicologia va en contra de molts inversors, deixant d’actuar de manera racional i és llavors quan aquest mercat deixaria de ser eficient valorant les empreses que ho componen.

Existeixen diferents maneres per a valorar una empresa i triarem una forma o una altra segons empresa, sector i/o objectiu. Cap és perfecta així que moltes vegades es valora amb més d’un mètode i s’estableixen rangs de valoració. Els diferents mètodes serien I) descompte de fluxs de caixa, II) Múltiples i III) Valoració basada en actius.

En aquest cas podríem aprofitar-nos d’aquesta informació, sempre que el valor de l’empresa estigui ben calculat. En cas que el valor de l’empresa sigui major que el preu de l’acció, hauríem de comprar aquest actiu per a en un futur, quan el preu flueixi feia el seu veritable valor, nosaltres treure-li rendiment. Així mateix, hauríem de vendre en cas que el preu de mercat sigui superior al seu valor intrínsec.

Sí, és tan fàcil com comprar accions del teu mateix país. L’única diferència és que les comissions poden ser una mica més elevades.

Quan comprem accions amb una moneda diferent a la nostra, el rendiment que li traurem dependrà de dues variables; la fluctuació del preu, així com la fluctuació del tipus de canvi entre la moneda de l’acció i la teva.

Un bo financer és un instrument de deute que emet una administració pública o una empresa per a finançar-se.

Es coneix com a instrument de renda fixa ja que l’emissor del bo promet retornar el capital inicial més uns interessos prèviament pactats que es coneixen com a cupons.

Els actius refugi són coneguts com a actius defensius, ja que estan menys exposats a la volatilitat dels mercats en crisis financeres. Normalment s’utilitzen per a contrarestar els actius amb més volatilitat.

Un exemple seria el franc suís, ja que la seva fortalesa i la seva estabilitat aporten robustesa a les carteres.

La prima de risc d’un país és el diferencial en punts bàsics entre els tipus d’interès de diversos països. Aquests punts bàsics estaran assignats en funció del risc d’un país. Per tant, com més risc i inestabilitat tingui un país, major serà la seva prima de risc i més percentatge demanaran els inversors per a comprar el seu deute.

Com més alta és la prima de risc, major retorno sobre la inversió rebran els inversors. No hem d’oblidar que si la prima de risc és alta, normalment significa que la inversió té més risc, i que segurament, el país que estigui emetent el deute tindrà alguna inestabilitat.

Sí, aquests bons es diuen “bons de cupó zero”.  Aquests bons són aquells que no paguen interessos durant la seva vida, sinó que en el moment d’emissió, és venut per un preu inferior al seu valor nominal (amb descompte), i en el moment de venciment, es liquida pel seu valor nominal. La diferència entre venda-compra és el que aportarà el retorn final de la inversió.

La renda fixa, encara que presenta menor risc, també està subjecta a diferents factors que poden alterar la seva volatilitat. Un dels riscos i el més evident, és que l’empresa o govern al qual li hem prestat els diners no pugui retornar-lo o no pugui complir al 100% amb la rendibilitat acordada.

No obstant això, també altres elements com la inflació, la pujada de tipus d’interès o la incertesa en el mercat són factors que poden afectar la nostra rendibilitat.

La principal diferència entre la renda variable i la renda fixa és el binomi rendibilitat-risc. La renda fixa, normalment, garanteix una rendibilitat limitada amb un mínim risc en un termini establert, mentre que la renda variable, ofereix rendibilitats més atractives però amb major volatilitat.

És a dir, com més risc assumim, major és la  probabilitat d’obtenir més rendibilitat. 

Els productes de renda fixa solen ser de deute públic, com els bons i obligacions de l’Estat. D’altra banda,  els de renda variable inverteixen en accions emeses per empreses, és a dir, en borsa.

Un fons d’inversió mixt és aquell que inverteix una part en renda fixa i una altra part en renda variable per a aconseguir una rendibilitat atractiva amb un risc molt controlat.

Lo recomendado es invertir en un fondo mixto cuando el objetivo del inversor es, al menos, batir la inflación para no perder poder adquisitivo.

L’horitzó temporal d’una inversió fa referència al període de temps que un inversor preveu mantenir un capital invertit, sense que sorgeixi la necessitat de retirar-lo, amb la finalitat d’obtenir el màxim rendiment possible.

En el moment de planificar qualsevol inversió, una de les primeres preguntes que hem de resoldre és quin serà el nostre horitzó temporal, atès que en funció de la resposta seleccionarem els actius, el vehicle d’inversió i sobretot l’enfocament sobre el risc.

Una cartera amb una bona diversificació pot ajudar-nos a equilibrar quan altres actius de la mateixa tinguin pèrdues. A més, no sols ens ajudarà a mantenir l’estabilitat de la rendibilitat, sinó que també, a llarg termini, ens ajudarà a augmentar la rendibilitat.

Procés econòmic d’augment de preus generalitzat sostingut en el temps d’un país. La inflació implica una disminució de poder adquisitiu de les famílies, que, amb els mateixos diners, podran comprar menys béns i serveis.

Un índex borsari (“estoc index”) és un indicador que mostra la variació del preu d’un conjunt d’actius financers que cotitzen en un mercat determinat o que reuneixen unes determinades característiques. 

Un exemple seria l’IBEX35, el qual agrupa les 35 empreses espanyoles que tenen major capitalització i volum de negociació.

• S&P500
• DOW JONES
• NASDAQ 100
• DAX
• CAC 40
• FTSE 100
• STOXX 600
• IBEX 35
• NIKKEI 225
• CSI 300
• MSCI World
• MSCI ACWI

Coneguts també com a fons cotitzats, són vehicles d’inversió híbrids entre les accions i els fons d’inversió que tracten de replicar el comportament d’un índex de referència. Els ETFs poden ser entesos com a “cistelles d’accions”, facilitant així la diversificació, que poden comprar-se i vendre’s com una acció, és a dir, en el mercat.

• Optimització de costos a causa de les baixes comissions per gestió passiva.
• Diversificació:  permet, a través de la compra d’una sola participació, replicar el comportament d’una cartera de valors o índex de referència.
• Transparència: en tot moment es té accés a la composició de la cartera i de la seva rendibilitat.
• Accés optimitzat a qualsevol mercat.
• Liquiditat diària.

Un pla de pensions és un vehicle d’estalvi a llarg termini pensat principalment per a la nostra jubilació. L’objectiu del pla de pensions és anar destinant quantitats periòdiques per a constituir un capital que serveixi com a complement al sistema públic de pensions. A més, ofereix atractius avantatges fiscals i flexibilitat en les aportacions quant a periodicitat i import, sense superar el màxim legal permès.

Els plans de pensions permeten tenir uns certs avantatges fiscals, com deduir la quantitat aportada al pla, fins a un màxim de 1.500€ anuals, o el 30% dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques anuals.

D’altra banda, es permet el traspàs entre plans sense haver de suportar un peatge fiscal i, per tant, no es tributarà fins a realitzar el rescat definitiu.

A més, els plans de pensions són un excel·lent vehicle de transmissió patrimonial, des del punt de vista hereditari, ja que permeten designar el beneficiari i s’exclou de la massa patrimonial hereditària. És a dir, tributen com a rendiments del treball i no per successions.

El codi DGS és el codi amb el qual el pla de pensions està inscrit en la Direcció General d’Assegurances. Està compost per la lletra “N” seguit de 4 números. Per exemple en el cas del pla de pensions Ginvest Renda Variable Global PP, el *DGS és: N5416.

Per llei la màxima comissió de gestió aplicable és d’un 1,5%. Addicionalment, existeixen una sèrie de despeses com la comissió de dipòsit, la de custòdia, despeses d’auditoria, així com despeses de liquidació i despeses corrents. En el cas del Ginvest Renda Variable Global PP, trobem una comissió de gestió del 1,25% sobre el patrimoni i un 0,08% de custòdia.

El partícip és la persona física en l’interès de la qual es crea el Pla de Pensions, sent el que realitza les aportacions a aquest. D’altra banda, el beneficiari és la persona física que té el dret a rebre les prestacions. En el cas de jubilació, dependència o invalidesa, el propi partícip pot ser el partícip, o els seus hereus legals en cas de defunció del partícip.

Es pot disposar del capital aportat al pla de pensions quan es donen les següents contingències:

• Jubilació.
• Incapacitat laboral.
• Dependència severa del partícip.
• Defunció del partícip.

La llei també permet rescatar un pla de pensions quan es doni una circumstància excepcional com:

• Greu malaltia.
• Desocupació de llarga durada.
• Aportacions realitzades amb almenys 10 anys d’antiguitat.

Sempre diem que com més aviat millor comencis a fer les aportacions, millor. Ja que com més temps li donem als nostres diners perquè treballi per a nosaltres, més es beneficiarà de l’interès compost i més ràpid es multiplicarà. Sempre pots començar fent petites aportacions i, a mesura que vagi avançant la teva edat, augmentar els diners destinats. Això podrà ajudar-te a constituir un capital major en el futur i en el present, beneficiar-te dels avantatges fiscals que els plans de pensions proporcionen.

Un fons d’inversió no pot traspassar-se sense cost fiscal a un pla de pensions, igual que un pla de pensions no pot traspassar-se a un fons d’inversió.

Un pla de pensions d’ocupació és un instrument d’estalvi a llarg termini que promouen les empreses per als seus treballadors. Com els plans de pensions individuals, el seu objectiu és complementar la pensió pública de jubilació que ens proporciona la Seguretat Social.

No obstant això, la major diferència amb un PPI és que, generalment, serà l’empresa la que faci les aportacions al Pla de pensions d’ocupació, encara que també hi ha plans en els quals, voluntàriament, l’empleat també pot aportar.