El mes d’octubre va ser una continuació del mes de setembre, amb una debilitat del mercat laboral als Estats Units que va impulsar la baixada dels tipus d’interès, donant ales a les borses juntament amb uns resultats trimestrals empresarials millors del que s’esperava.

A Europa, les dades macroeconòmiques van mostrar un sector serveis molt fort a Espanya, Itàlia i Alemanya, amb unes dades de creixement econòmic a la zona euro que també van repuntar.

Al Japó, la irrupció de la nova primera ministra, favorable a incrementar les mesures d’estímul a l’economia mitjançant polítiques fiscals i monetàries expansives, va ajudar al sentiment positiu del mercat.

Per acabar, els senyals de desescalada aranzelària entre la Xina i els Estats Units van beneficiar Corea del Sud i Taiwan, entre altres mercats emergents, el sector dels semiconductors dels quals depèn de les terres rares xineses.

Tot plegat va tenir el seu reflex a les borses, que van acabar gairebé en màxims anuals, amb l’índex borsari global MSCI ACWI pujant un 2,18 % durant el mes en moneda local (USD).

Desglossant per regions, als Estats Units l’S&P 500 va pujar un 2,27 %, mentre que el sector tecnològic, liderat pel Nasdaq, es va revalorar un 4,7 %. A Europa, l’índex Bloomberg 500 va tancar amb un +2,51 %.

Als mercats emergents, l’Índia va acabar pujant un 4,51 %, a l’espera d’un millor tracte per part dels Estats Units. La Xina va acabar plana davant l’absència de noves mesures d’estímul, un cop finalitzada la reunió del Quart Plenari de mitjans d’octubre.

En renda fixa, la fallida de dues companyies nord-americanes, tot i ser puntual, va afectar alguns segments del crèdit. Amb tot, a tancament d’octubre, l’índex de renda fixa High Yield va pujar un 0,69 %, mentre que la renda fixa governamental va acabar plana, igual que la renda fixa corporativa de grau d’inversió.

En aquest context tan incert, l’or també es va revalorar.

El dòlar va acabar apreciant-se lleugerament.

La incertesa ha dominat l’escenari el 2025 fins avui: una situació geopolítica mundial inestable, una desacceleració del mercat laboral als Estats Units, una possible bombolla en el sector de la IA, l’impacte dels aranzels… Tanmateix, els mercats financers en conjunt van continuar amb la seva trajectòria alcista, impulsats per unes polítiques fiscals i monetàries acomodaticies, acompanyades de bons resultats trimestrals i d’una liquiditat abundant.

El bon momentum en IA, juntament amb l’apetit de l’inversor minorista, també van ajudar.

Tot i que això és cert, cal tenir en compte que més del 50 % del volum negociat actualment és via gestió passiva, beneficiant les Magnificent 7, amb un pes molt elevat dins dels índexs. Això significa, com ja hem esmentat en articles anteriors, que es compra exposició al mercat sense tenir en compte la valoració concreta de cadascuna de les empreses que el componen. En resum, no se seleccionen les empreses segons els seus fonamentals.

Aquest comportament comporta que, per exemple, les companyies del Nasdaq sense ingressos hagin pujat més d’un 30 % en l’any, superant fins i tot el rendiment d’algunes de les Magnificent 7El mateix ha passat amb les integrants de l’índex de petites companyies, on les empreses amb beneficis negatius han superat aquelles amb ingressos positius.

És un any en què l’inversor es fixa i inverteix segons els fluxos i no segons les valoracions, prioritzant la rendibilitat sense tenir en compte el risc associat.

Vol dir això que, com sostenen alguns, ens trobem davant d’una bombolla?

La diferència principal respecte a la bombolla puntocom és que la major part de les empreses afectades són rendibles a dia d’avui. La preocupació fonamental rau en el retorn de la inversió del capex capital invertit en el sector tecnològic.

L’alta demanda d’infraestructura d’IA, principalment centres de dades, ha fet que els principals hyperscalers (Amazon, Microsoft, Meta i Alphabet) hagin augmentat de manera substancial els seus objectius d’inversió en capitalcapexper als pròxims anys. Tanmateix, aquests contractes són previsions a llarg termini dins d’un ecosistema circular: per exemple, l’acord entre Nvidia i OpenAI contribuirà a finançar la infraestructura d’OpenAI, cosa que al seu torn impulsarà encara més la demanda de xips de Nvidia.

Perquè tot això s’aconsegueixi, cal que els inversors (particulars i empreses) continuïn invertint, aconseguint així la caixa recurrent necessària per continuar finançant-ho.

Cal afegir que els actius alternatius estan finançant gran part d’aquest creixement, aportant una gran liquiditat per invertir a través d’emissions de deute privat (actualment la IA representa més del 14 % del deute amb grau d’inversió, segons MFS, i més del 10 % de les emissions en el segment High Yield). 

També les grans companyies tecnològiques han començat a emetre deute per finançar el seu propi creixement, com ara el recent anunci fet per Alphabet.

Aquesta creixent interconnexió genera preocupació per la manca de transparència i els possibles conflictes d’interès. A més, no fa sinó afegir més actors a aquesta dinàmica, augmentant el risc sistèmic.

Perquè no es tracti d’una bombolla, aquestes inversions han de poder monetitzar-se a través del consumidor o de l’empresa. Actualment, la tendència és la monetització mitjançant les empreses, proporcionant-los millores en eficiència i productivitat i una reducció dels costos laborals. El consumidor, de moment, difícilment paga per ús.

A més, moltes de les Magnificent 7 (Alphabet i Microsoft, per exemple), a més dels seus ingressos derivats de la IA, compten amb una major flexibilitat davant una possible desacceleració, alhora que disposen d’altres motors de creixement estructural que podrien mitigar eventuals caigudes de mercat.

Sigui o no una bombolla, tot això està conduint a una major desigualtat als Estats Units, amb una classe alta beneficiada pels efectes de la política fiscal i les inversions borsàries, i una classe mitjana-baixa afectada pels acomiadaments del DOGE i del sector privat, una immigració més empobrida sense accés al lloc de treball pel risc de deportació, amb menor poder adquisitiu i una major afectació de la inflació, en no participar de l’augment de les rendibilitats dels darrers anys als mercats financers.

Actualment, un 20 % dels consumidors genera la meitat de la despesa en consum als Estats Units. A més, el shutdown de l’Administració Trump està començant a tenir conseqüències, ja que els programes d’ajuda assistencial s’han quedat sense fons, els treballadors estatals han deixat de cobrar i milions de nord-americans podrien veure incrementats significativament els costos de les seves assegurances mèdiques. Tot això podria provocar una desacceleració del consum nord-americà —responsable del 60 % del PIB— i, per tant, erosionar la confiança inversora.

Per evitar-ho, Trump necessita uns tipus d’interès baixos que redueixin el risc d’impagament macroeconòmic, disminueixin el cost de l’elevat endeutament i incrementin les valoracions de la renda variable (i, per tant, la renda disponible dels consumidors) de cara a les pròximes eleccions del 2026.

Així, no només se’n beneficiarien les grans companyies, sinó també les més petites, que són les que generen més llocs de treball, tot i tenir un pes menor als mercats financers.

Així mateix, la baixada dels tipus d’interès comportaria una major reassignació de la renda fixa cap a la renda variable. El carry rendiment del 4 % sense risc (amb una inflació del 3 %) que aporta l’actiu es reduiria, fet que, pel cost d’oportunitat, activaria la inversió cap a la renda variable.

Pel que fa a la renda fixa, Trump busca una desregulació bancària que doni més marge de maniobra als bancs per comprar més deute, així com l’emissió de stablecoins stablecoins (criptomonedes que vinculen el seu valor a un actiu estable, com el dòlar, per minimitzar la volatilitat) recolzades per deute públic, afavorint també la compra de bons del Tresor. D’aquesta manera, se substituiria el declivi inversor de la Xina i el Japó com a principals tenidors internacionals de deute nord-americà. Estratègicament, així també es manté la dominància global del dòlar.

En resum, després de tancar l’octubre a prop de màxims, amb gairebé totes les notícies positives ja descomptades pel mercat, queda poc marge per a l’error.

És per això que, a les nostres carteres de renda fixa, prioritzem el curt termini tant per la seva menor volatilitat com pel seu alt rendiment, sobretot en crèdit de grau d’inversió i en una selecció dins de l’univers de baixa qualitat creditícia.

Pel que fa a la renda variable, busquem diversificar-nos de la concentració i de les altes valoracions en les Magnificent 7prioritzant un millor binomi rendibilitat-risc, i incrementant la protecció de la cartera davant les baixades mitjançant estratègies d’opcions, sense perjudicar les pujades.

La gestió del risc, en aquest entorn, esdevé fonamental.