Data
14 març 2023

Compartir

Comunicat Silicon Valley Bank

La crisi de Silicon Valley Bank (SVB) s’està expandint i contagiant els mercats financers.

L’origen va ser una important sortida de dipòsits que va obligar al banc a vendre una cartera de bons amb importants pèrdues. Això va implicar caigudes del 60% en la cotització de les accions de la companyia derivant també en significatives baixades del sector financer en general. 

L’impacte de la notícia va generar en un primer moment i, com és normal, volatilitat en els mercats ja que comporta incertesa. Però una anàlisi més detallada ens mostra que:

– El model de negoci de SVB estava centrat en el sector tecnològic i cripto amb el 90% dels seus clients esbiaixats al venture capital i a les start ups. Davant les fallides recents de FTX i altres plataformes i bancs vinculats al sector tecnològic, aquests clients necessitaven fer ús dels seus dipòsits davant un finançament que s’està esgotant.

– La gestió de la cartera de bons de SVB i la seva posterior venda no va ser la més adequada: els tipus d’interès als quals estaven invertits els actius eren diferents als que tenien els passius; en pujar els tipus d’interès oficials, la part a tipus variable prestada va passar a incrementar-se considerablement mentre, que la part invertida a tipus fix a llarg termini continuava donant molt baix tipus d’interès. D’aquí les pèrdues.

– Peter Thiele, un dels advisors més famosos de Venture Capital als EUA, tampoc va ajudar suggerint treure els diners de SVP.

– Segons normativa nord-americana, la seva grandària de 200 mil Milions de USD estava just per sota del llindar del límit de la Reserva Federal de 250 mil Milions USD, pel que li eximia de complir unes certes ràtios exigits per Basilea 3. Com no complia les ràtios apel·lava a dipòsits i no al mercat de capitals. Si hagués estat sota normativa tampoc hi hagués hagut el mismatch entre durada actius i passius.

– Finalment, el seu loan to deposit rate de 110% era dels més elevats del sector.

Pel que creiem que una vegada descomptada la notícia:

– Sí que tindrà un impacte col·lateral en la resta de bancs regionals nord-americans exempts de complir la normativa anteriorment comentada però no la resta. D’això, es beneficiaran els grans bancs (que sí que compleixen les mètriques) i el deute públic nord-americà (actiu refugi i amb bona rendibilitat). Afegir que a Europa els bancs ja tenen posicions de capital molt sòlides i estan diversificats.

– Davant la possibilitat de contagi, tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal nord-americana, tenen eines per donar suport financier, si fos necessari, aquest risc de sortida de dipòsits. Aconseguint així que un problema de liquiditat no es converteixi en un problema de solvència.

A data actual les autoritats estatunidenques han comunicat que garanteixen l’accés dels dipositants als seus diners. Així, s’evitarà un contagi cap a altres entitats i es reduirà el risc de sortides massives de dipòsits. A més de qualsevol problema de liquiditat i solvència en el sector tecnològic davant les seves necessitats de finançament. Aquesta ràpida reacció de les autoritats nord-americanes donant liquiditat, ha retornat part de la confiança al sector financer i als dipositants.

Per a acabar, comentar que el problema de fons és l’impacte que estan tenint les abruptes pujades de tipus d’interès i la política monetària restrictiva aplicada pel que haurem d’estar atents a les conseqüències que puguin anar-se derivant.

És per això que actualment tenim les carteres amb la mínima exposició a Renda Variable i màxima exposició a Renda Fixa. En les nostres carteres no tenim exposició directa a cap banc regional nord-americà.

Data
14 març 2023

Compartir

Llamar Contactar