Fecha
10 julio 2023

Compartir

L’economista que va canviar els esports

Sabies que un economista va ser el responsable de canviar per sempre tots els esports?

La pel·lícula “moneyball” ens narra la història de Billy Beane, manager esportiu dels Oakland Athletics. Equip de beisbol de la MLB (lliga de beisbol americana).

En finalitzar la temporada 2001/02 l’equip acabava de realitzar una bona temporada, però no serien capaces de renovar a la seva jugador estrella Jeremi Giambi per a la següent temporada, ja que altres equips amb majors pressupostos podien oferir-li un millor contracte. Davant tal situació el manager esportiu havia de decidir que jugadors fitxar per a substituir al que havia estat la seva estrella fins llavors, però cap dels candidats li acabava de convèncer.

Billy Beane va acudir a un jove economista anomenat Paul DePodesta (Peter Brand en la pel·lícula). Tots dos van aplicar l’estadística i l’anàlisi de dades per a prendre decisions sobre els nous fitxatges que haurien d’abordar. Aquesta decisió va causar molt de renou dins de l’equip, ja que com sempre els canvis, acostumen a generar desgast per a qualsevol organització. Finalment van aconseguir convèncer a la cúpula directiva per a aplicar aquests canvis.

Es van reclutar jugadors sense massa cartell però que a nivell estadístic cobrien just les necessitats específiques que tenia l’equip. Els resultats no van trigar a aparèixer i la següent temporada van aconseguir la millor ratxa de victòries consecutives i van classificar un equip petit per a jugar el torneig per al títol.

Fins a aquest moment, en qualsevol esport, els equips tractaven de fitxar sempre el “millor” jugador disponible en el mercat per a la posició que es volia cobrir o enfortir. D’aquesta manera els grans equips o amb majors pressupostos, col·leccionaven als millors jugadors i aconseguien guanyar el major nombre de campionats. Mentre els equips amb pressupostos més ajustats es disputaven la resta de jugadors amb menys cartell.

La proesa aconseguida pels Oakland Athletics, va obrir el camí a una nova manera de confeccionar plantilles. Aquest canvi consisteix a triar a jugadors concrets per a confeccionar una plantilla en funció de les necessitats específiques i quantificables de l’equip.

Amb el temps, la incorporació de l’anàlisi de dades per a la confecció d’equips va arribar a altres esports com el bàsquet. On l’equip que ha marcat els últims temps, els Golden State Warriors de San Francisco, han utilitzat el lema “Strength in numbers” una clara al·lusió a l’ús de dades estadístiques.

Fins a aquest moment l’NBA era una lliga exclusivament feta per a gegants, de més de 2,10m d’altura, el joc era lent i amb molts contactes. L’ús de l’estadística, va imposar el que ara es coneix com “small ball” impulsat pels mateixos warriors, on els equips practiquen un joc més ràpid, prioritzen l’ús del tir de 3 punts i podem veure equips on cap jugador sobrepassa els 2,00m d’altura.

Quantificar, mesurar i analitzar ens permet prendre decisions amb un major ús de la racionalitat i la part visual, o emocional queda en un segon pla. A més ens permet fer un ús més eficient del nostre temps i recursos. Entendre que triar una menys encertada ens pot representar un “cost”, és clau per a prendre bones decisions.

En térmes financers, aquest «cost» el definim el cost d’oportunitat. Igual que en els esports, és de vital importància utilitzar els recursos, que són limitats, per a assignar-los a aquells actius que ens ofereixin el millor rendiment ajustat als nostres objectius.

Com a inversors també hem d’aplicar la lògica del cost d’oportunitat en les nostres decisions financeres i no deixar-nos portar per altres productes que per, atractius que semblin, ofereixin bones rendibilitats. En primer lloc hem d’identificar clarament les nostres necessitats financeres, posteriorment analitzar quins instruments tenim disponibles i entendre els seus costos d’oportunitat.

Posem un exemple. Volem invertir un import de 10.000€, per a assessorar-nos acudim a la nostra entitat financera de confiança, que sense mediar pregunta, ens ofereix un producte amb un retorn anual de l’1%, durant els pròxims 5 anys. En tal cas cada any rebrem 100€ i la suma total ascendirà a un valor de 500€. Però, això seria una bona decisió?

En primer lloc hauríem de preguntar-nos, amb quin objectiu estem invertint aquest import? Si la resposta és, per exemple, adquirir un vehicle justament dins de 5 anys, com el termini coincideix, aquesta opció la podrem considerar vàlida. En cas contrari. Probablement podem trobar millors alternatives.

Per seguir amb l’exemple, (tenint en compte que realment per casualitat el termini de la inversió proposada coincideix amb el nostre objectiu) si existeix un altre instrument alternatiu que ens ofereix una rendibilitat esperada mitjana del 5% en el mateix termini de 5 anys. El cost d’haver pres la primera opció seria la diferència entre totes dues rendibilitats (500€-2500€= 2000€). Si no haguéssim tingut en compte totes les alternatives disponibles, probablement haguéssim pensat que obtenir 500€ és una bona opció. No obstant això, en analitzar totes les opcions, veiem que prenent aquesta opció estem deixant de guanyar 2000€.

La percepció de ser la “millor” opció deixa de ser subjectiva i passa a ser totalment objectiva i quantificable.

Fecha
10 julio 2023

Compartir

Llamar Contactar