Visió de mercats juny 2025

El mes de maig va estar marcat per la desescalada aranzelària, fet que va comportar una millora del sentiment i la confiança. També es va anunciar el primer acord comercial de Trump, en aquest cas amb el Regne Unit.

Tant les dades macroeconòmiques —que, encara que mixtes, van reflectir una bona salut de l’economia global— com els resultats empresarials, amb Nvidia al capdavant, van ser positius i van acompanyar aquest sentiment.

A mitjan mes, Moody’s va rebaixar la qualificació creditícia del deute sobirà dels Estats Units a Aa1, citant un augment projectat del dèficit fiscal fins al 9,4% del PIB el 2025, davant del 6,4% el 2024. Aquesta rebaixa va coincidir amb la tramitació del projecte de llei “One Big Beautiful Bill Act” del president Trump, que podria incrementar significativament el deute nacional en la pròxima dècada.

Tot això es va traduir en pujades de les borses: l’S&P 500 va avançar un 6,29%, liderat pel sector tecnològic, amb el Nasdaq registrant un increment del 9,65%. A més, una sòlida temporada de resultats empresarials —amb un 77% de les companyies presentant xifres positives— va contribuir a aquest impuls. Europa va pujar un 5%, recolzada també en uns bons resultats empresarials i en la pròrroga, per part dels EUA, de l’aplicació de l’aranzel del 50% sobre béns fins al 9 de juliol. Les petites companyies també van mostrar un bon comportament, anticipant la desregulació i les millores fiscals que probablement comporti el nou projecte de llei “One Big Beautiful Bill Act”.

Al Japó, l’índex Nikkei va pujar un 5,33%, tot i el repte que suposa una inflació més elevada i un menor creixement de l’economia.

En el bloc emergent va destacar la Xina, amb una pujada del 2,02%, a l’espera de negociacions amb els EUA. Les dades publicades aquest mes ja reflecteixen un debilitament del sector manufacturer, amb algunes companyies exportadores anunciant pitjors resultats.

Per contra, el mercat de renda fixa va mostrar un comportament neutre. El tram llarg de la corba va registrar més volatilitat a causa de la creixent preocupació per l’elevat nivell de deute i dèficit públic als EUA, la menor demanda en les noves emissions de deute a llarg termini i el possible increment de l’endeutament derivat del nou projecte de llei fiscal nord-americà. El deute sobirà d’altres països amb posicions fiscals més febles també es va veure afectat, com en el cas del Japó.

Pel que fa al crèdit, el tram corporatiu d’alta qualitat creditícia (Bloomberg Global Aggregate Credit Index) va rendir un 0,10% durant el mes, mentre que el tram corporatiu de baixa qualitat creditícia (Bloomberg Global Aggregate High Yield Index) va aportar una rendibilitat positiva de l’1,56% al maig davant d’un major apetit pel risc.

En aquest entorn, el dòlar va acabar el mes en els mateixos nivells que l’havia iniciat: 1,14 EUR/USD.

Posicionament Asset Allocation

En aquest entorn complaent, una cartera ben diversificada entre regions i classes d’actius ajuda a reduir el risc d’una inflació a l’alça als EUA i d’un menor creixement global esperat davant de tanta incertesa.

Renda Fixa

Preferim l’estabilitat i la bona rendibilitat del curt termini davant de la volatilitat del llarg termini, més afectat per la incertesa actual pel que fa a la inflació, l’elevat nivell de deute o el creixement, per exemple.

Dins del curt termini estem invertits en renda fixa corporativa d’alta qualitat creditícia, juntament amb una selecció d’emissions de baixa qualitat creditícia però en els trams més alts de prelació, aprofitant que les empreses encara disposen de balanços sanejats. Ofereixen un rendiment més gran pel que fa al cupó, amb una menor afectació davant de variacions en els preus. Dit d’una altra manera, ens amortiran possibles caigudes en els actius de risc alhora que, en moments de pujades, van contribuint a poc a poc a la rendibilitat gràcies a disposar d’un cupó generós. 

Renda Variable

En un mercat on fins l’any passat es buscava la beta de mercat invertint en gestió passiva, sense importar si les companyies estaven cares o barates, i concentrant el risc als EUA, s’ha passat a un mercat que prioritza la diversificació i les baixes valoracions, tot donant protagonisme a la gestió activa.

En aquest context tan incert i imprevisible, mantenim una visió prudent, infraponderant lleugerament la renda variable i diversificant regionalment.

Pel que fa als sectors, continuem sobreponderats en el financer, que es beneficiarà d’una corba de rendiments més pronunciada i de la possible desregulació durant l’administració Trump. Els bancs i les entitats financeres presenten una bona dinàmica de beneficis i cotitzen amb valoracions raonables. També en intel·ligència artificial, com a sector de creixement estructural a llarg termini. Tàcticament, el real estate europeu, per les seves baixes valoracions, el bon momentum i l’alt dividend.

Pel que fa al dòlar, mantenim la mínima exposició possible. En aquest entorn, on els fluxos surten dels EUA cap a altres zones geogràfiques, el dòlar continuarà depreciant-se. No està funcionant com a actiu refugi, però no considerem, tanmateix, que hagi de perdre el seu estatus de moneda de reserva.

I ara què podem esperar?

L’entorn actual de mercat és de complaença per diversos motius:

– La liquiditat continua en màxims, cosa que alimenta l’apetit pel risc.

– Encara que és cert que les dades macroeconòmiques que es van publicant es van afeblint, la situació econòmica encara és bona i la inflació es manté controlada. Aquesta incertesa actual no s’ha reflectit en les dades de l’economia real.

– Pel que fa als resultats de les empreses, un cop publicats els resultats del primer trimestre, aquestes encara no han traslladat a les valoracions aquest menor creixement esperat de l’economia i la major inflació.

Tanmateix, aquest canvi en les regles de joc de l’economia mundial, encara sense conèixer-ne el desenllaç, tindrà conseqüències i, d’entrada, comporta diverses incògnites:

– Quin impacte tindrà la política migratòria aplicada als EUA en el treball qualificat, sobretot en sectors com la intel·ligència artificial, amb una ingent necessitat de mà d’obra? En els salaris pagats o en la inflació?

– La política fiscal que es vol aprovar conté un increment substancial del deute, a més d’exempcions i beneficis fiscals per a les empreses. Què valorarà més el mercat? Un increment positiu de les valoracions per a la renda variable o un tensionament del tram llarg de la corba de deute sobirà?

– Imposició definitiva pel que fa a les tarifes aranzelàries. Quina implicació tindrà per als diferents països pel que fa a les cadenes de subministrament (desviament d’exportacions xineses amb destinació als EUA cap a Europa)? A més, provocarà un efecte desinflacionista (menor demanda) a la resta del món, mentre que per al consumidor nord-americà comportarà una pèrdua de poder adquisitiu en actuar com un impost. Els EUA s’encaminen cap a un entorn inflacionista, mentre que per a la resta seria més aviat deflacionista.

– També comportarà la creació d’aliances entre països fora dels EUA que podrien canviar els fluxos comercials actuals. Els diferents països buscaran mesures d’estímul intern, com polítiques monetàries expansives o fiscals, per estimular les seves economies. A Europa, una altra acció a dur a terme seria flexibilitzar la regulació per tal de donar suport a la pròpia indústria del país, per exemple.

Tot això sense oblidar l’evolució dels diferents conflictes bèl·lics o la lluita d’egos.

Segons quines siguin les respostes, l’escenari cap al qual evolucionarem serà diferent, però hem de tenir en compte que, per a Trump, el proper objectiu és guanyar les eleccions MidTerm de l’any vinent. Per aconseguir-ho necessitarà comptar amb uns mercats financers que l’acompanyin.