En l’anterior article de Behavioral Finance: L’inversor perfecte no existeix, vam introduir la definició del terme “Finances conductuals”, així com els principals biaixos no racionals que cometem la majoria d’inversors, entre els quals s’inclouen I) l’aversió a la pèrdua II) el comportament gregari i III) la sobreconfiança.

En la cerca de maximitzar el nostre comportament racional com a inversors, continuem indagant en les finances conductuals, amb la finalitat d’entendre, de la millor manera possible, tot el que succeeix en el nostre dia a dia.

Cal tenir present que, malgrat analitzar tot el que succeeix al nostre voltant, d’aplicar una metodologia en la gestió de carteres i de seleccionar els actius que aparentment ofereixen el major binomi de rendibilitat-risc, formem part d’un mercat financer global, la grandària i la complexitat del qual són d’unes magnituds gairebé inquantificables.

Tenint això present, cada vegada és de major importància l’estudi de tots els partícips del mercat i del seu comportament, ja que el conjunt d’accions d’aquests, poden arribar a afectar els mercats de manera global, podent representar tant una oportunitat com una amenaça.

En aquest segon article explicarem què són les cascades informatives (Information Cascades) i com aquestes influeixen en els mercats financers. Una de les teories principals dins del comportament dels inversors com a agents dels mercats financers, és l’aprenentatge continu. En altres paraules: els inversors, a mesura que “creixen” com a inversors, van acumulant informació que els serveix de base pel seu coneixement.

Aquesta base es va consolidant i acumulant a mesura que passa el temps, gràcies a nous esdeveniments en el mercat, noves empreses a les quals seguir, i nova informació rebuda per part de gestors estrella.

A mesura que aquest coneixement avança, aquesta interacció social d’informació constant acaba resultant important en la fixació de preus dels actius, sense necessitat d’existir un canvi important en els fonamentals d’uns certs actius.

Posem un exemple:

Imaginem un inversor individual que té una metodologia pròpia per a seleccionar actius per a la seva cartera d’inversió.

Al cap d’uns dies rep una comunicació d’un gestor al qual admira i amb el qual se sent identificat, explicant una nova tesi d’inversió i la recent compra que ha realitzat.

L’inversor en els dies següents comença a llegir notícies que altres gestors de referència han començat a comprar l’acció.

Sense necessitat de realitzar la seva prèvia anàlisi ni sense tenir en compte la seva metodologia pròpia, compra accions per a la seva cartera d’inversió.

Es produeix una cascada informativa pel fet que l’inversor deixa de costat el seu coneixement previ i actua sobre la base del que altres inversors de referència fan.

La cascada podria ampliar-se si, un familiar seu el té com a referent i, confiant en el que fa el seu familiar, compra l’acció.

Quan una cascada comença, els inversors no tenen raó per a investigar si es tracta d’una bona acció o no, ja que confien en els gestors/referents que han iniciat la transmissió d’informació i creat la corresponent cascada informativa.

En definitiva, en aquestes situacions, sempre existeixen uns agents que actuen primer, que seguidament transmeten informació i que influeixen en les decisions dels receptors d’aquesta informació. Paral·lelament, els receptors inicials continuen transmetent la informació cap a altres agents del mercat.

És important diferenciar el comportament gregari (herd behavior) de la cascada informativa. La principal diferència és que, en una cascada informativa, els individus deixen de costat el seu coneixement previ per a actuar concorde al que fan els inversors de referència, els quals són els que inicien la cascada. Mentre que, quan se sofreix un comportament gregari, l’individu no té per què estar ignorant el que prèviament sap, simplement segueix al conjunt del ramat sense tenir clar cap a on va.

Són racionals les cascades informatives?

Depèn. És racional copiar als millors? En certa manera sí, ja que I) Tenen una metodologia més desenvolupada i provada, II) Tenen més informació sobre el que compren o el que venen III) La seva reputació i treball depèn del fet que el que compren realment vagi bé, per la qual cosa es juguen la pell en el que fan. Si això ens sembla racional, és lògic que aquests actuïn primer i, l’inversor menys informat, després. I, en el cas que l’inversor de referència tingui raó, ajudarà a l’eficiència del mercat, ja que la ineficiència entre valor i preu trobada, desapareixerà gràcies a la cascada d’informació.

Encara que no és or tot el que rellueix.

Les cascades informatives comporten la sobrerreacció del mercat. En un món hiperconectat i globalitzat, les cascades informatives poden fer que, de sobte, inversors de tot el món actuïn d’una forma o una altra, provocant una pressió compradora o venedora sobredimensionada, i que aquesta acabi amb una sobrerreacció de l’acció en qüestió.

La fortalesa i/o feblesa de la cascada informativa, dependrà de l’encertat que estigui l’inversor que inicia la cascada. Si l’inici d’aquesta no té un fonament sòlid (és a dir, que les estimacions de l’inversor de referència són irreals), la cascada informativa serà fràgil, ja que més aviat que tard el mercat corregirà l’actiu sobre el qual s’ha iniciat la cascada, donant-li més pes a la informació pública o pròpia, que a l’inversor de referència, finalitzant així la cascada informativa.

Com a inversors, hem de tenir present que som una diminuta part d’una cosa immensa com són els mercats financers. I en un món on les notícies corren tan de pressa i on hi ha un excés d’informació, hem de saber actuar amb criteri propi i no deixar-nos arrossegar per qualsevol cascada informativa que existeixi en el present. Malgrat les fortes pressions que un inversor pugui rebre, és la nostra obligació saber mantenir la calma, actuar amb racionalitat i sobreposar el sentit comú a les emocions.

A Ginvest som conscients que estem sotmesos de manera diària a una quantitat ingent d’informació. Per això, és de vital importància que, per a assegurar el bon funcionament de les nostres inversions, sapiguem diferenciar les cascades d’informació beneficioses de les perjudicials, ens mantinguem allunyats del soroll i actuem de manera racional.