És un fet que la majoria dels ciutadans de l’Estat espanyol no es preocupa per la seva pensió. A dia d’avui tenim la certesa de que un cop jubilats rebrem una paga mensual per part de l’Estat, que ens ajudarà a mantenir el nostre nivell de vida actual. No obstant això, aquesta creença podria no ser certa en un parell de generacions.
Com bé sabem, el nostre sistema de pensions està estructurat de tal forma que els treballadors actius aporten una part del seu sou en forma de cotitzacions a la seguretat social, perquè aquelles persones ja jubilades puguin rebre mensualment una pensió. És a dir un sistema de repartiment i no d’ acumulació.
El sistema parteix de la premissa que el nombre de cotitzants en actiu, és a dir, aquells treballadors que contribueixen a la Seguretat Social, sempre serà prou elevat per a sostenir als pensionistes.
No obstant això, els canvis demogràfics de les últimes dècades (i de les properes) posen aquest principi en dubte.
En la següent imatge podem veure la piràmide demogràfica de la població espanyola en l’actualitat i una projecció a 30 anys vista.
*Font: populationpyramid.net
Com es pot observar en les imatges anteriors, el canvi demogràfic és demolidor. En el moment d’escriure aquestes línies tenim 1,7 treballadors actius per cada pensionista, no obstant això, es preveu que en 30 anys aquesta dada quedi igualada, és a dir, per cada treballador actiu tindrem un pensionista.
D’altra banda, i com es pot observar en la següent taula, malgrat ser més cotitzants que pensionistes, el sistema ja ha entrat en dèficit des del 2011. L’Estat espanyol ha de realitzar transferències anualment a la seguretat social per a suplir aquesta falta de capital.
*Font: cinco días.
Per què s’està produint aquest canvi demogràfic i dèficit persistent?
– L’arribada a la jubilació de la generació espanyola més representativa en termes percentuals, els anomenats baby boom.
– La baixa natalitat de les generacions posteriors.
– L’elevat atur estructural a Espanya.
– L’augment de l’esperança de vida. Actualment, ja som el segon país més longeu, molt prop del primer, el Japó.
Les implicacions dels anteriors punts són clares, o es produeix una fallida en el sistema de pensions per la impossibilitat de mantenir el nivell actual, o totes les pensions es retallen un 40% en termes nominals, tal com preveu l’Observatori de Inverco. Segons aquesta entitat, la pensió mitjana en 2060 serà només de 607 Euros mensuals.
Podríem arribar a pensar que l’Estat pot incrementar les transferències a la seguretat social i continuar mantenint el nivell actual de les pensions, no obstant això, això és insostenible. La despesa total de les pensions en els pressupostos anuals ja representa prop del 40%, incrementar-ho per sobre d’aquest percentatge significaria retallar altres partides com la sanitat o l’educació, cosa impensable.
Davant aquesta situació, benvolguts lectors co-generacionals, només ens queden dues solucions. La primera, i més evident, encara que menys probable, és començar a reproduir-nos d’una forma exponencial. Només amb un augment dràstic de la natalitat seria possible mantenir un sistema de pensions com l’actual. La segona, i més concorde als nostres temps, és començar a estalviar pel nostre compte.
Les dades no menteixen. Ens trobem amb una situació que es produirà amb un 100% de probabilitat. Si vostès tenen menys de 50 anys i volen mantenir el seu nivell de vida durant la jubilació, amb certesa podem afirmar que no li serà suficient amb la paga de l’Estat i que necessita començar a estalviar des d’avui mateix perquè el dia que es jubili pugui compensar la retallada de la seva pensió.
Conscients d’aquesta situació, en Ginvest hem creat el Ginvest Renta Variable Global PP, un pla de pensions amb la metodologia de Ginvest que li permetrà maximitzar els seus estalvis de cara a la seva futura jubilació. 100% renda variable, ponderat pels nostres quatre vèrtexs habituals: Renda Variable USA, Europa, el Japó i Emergents.
Però, quins són els avantatges d’un pla de pensions?
La fiscalitat és un dels principals avantatges dels plans enfront d’altres alternatives d’inversió. Amb les noves reformes per a aquest 2022, qualsevol persona pot desgravar-se fins a 1500 euros de la declaració de la renda, aportant aquesta quantitat a un pla de pensions privat. Evidentment, l’estalvi fiscal dependrà del seu salari. Per exemple, si té un salari de 25.000 € bruts (salari mitjà espanyol (salari més freqüent)), i aporta el màxim (1500 euros), aconseguiria un estalvi fiscal de 450 euros.
Com bé sabem, l’IRPF és progressiu i s’estructura entorn d’uns trams que van augmentant segons augmenta la seva renda. La traducció d’això és que, com més es guanya, més es desgrava pel pla de pensions.
Però maximitzar l’eficiència d’un pla de pensions no sols depèn de la renda, també és molt important el temps. Vostè haurà de mantenir la seva inversió com a mínim 10 anys, i com ja hem comentat en anteriors articles, una de les principals lleis de la inversió és que temps, rendibilitat i risc sempre van de la mà. El fet de tenir previst un termini mínim d’inversió de 10 anys permet aprofitar allò que Einstein va definir com una de les majors forces de l’univers, la força de l’interès compost.
Amb el temps, aquesta força fa que la rendibilitat creixi exponencialment i que el risc disminueixi de manera dràstica. En el següent gràfic podem apreciar com una persona de 30 anys, aportant únicament 125 euros al mes, podria obtenir fins a gairebé 300.000€ per a la seva jubilació.
Si ens fixem, amb el pas dels anys, el capital generat per interessos creix de manera exponencial i això ens deixa una clara conclusió: la màxima eficiència d’un pla de pensions no sols depèn de la renda, sinó que el més important és tenir un horitzó temporal a llarg termini.
Com rescatar el seu pla de pensions?
Una de les peculiaritats dels plans de pensions enfront de la majoria de vehicles d’inversió, és que aquests no tributen dins de la base de l’estalvi de l’IRPF, sinó que ho fan dins de les rendes del treball, com un salari o una pensió. A més, el fan pel total, tributen tant capital aportat com beneficis generats. El que succeeix en aquests casos és que aquest excés que paguen d’IRPF està més que compensat per les deduccions de les quals s’han gaudit al llarg de vida del pla de pensions, especialment si s’inverteix aquest excés i s’aprofita l’interès compost.
No obstant això, s’ha de posar especial atenció a la forma de rescat. El més habitual és que, mentre treballi i aporti al pla, els seus ingressos seran més elevats que la pensió pública que rebi el dia de la seva jubilació, per tant , la millor manera de rescatar el pla serà via rendes.
Un rescat via rendes significa que només rescatarà anualment aquella part del pla que necessiti per a compensar la seva pensió pública. D’aquesta manera només tributarà la part rescatada en els trams més baixos de l’IRPF. D’altra banda, la resta del pla seguirà invertit i, pel consegüent, generant interessos.
Un exemple seria: amb un estalvi de 300 mil euros, rescatant cada any un brut de 25.000 euros i deixant la resta invertida, es podria obtenir un salari de 1500 euros nets al mes durant més de 25 anys. Les dades són calculades en termes nominals, sense tenir en compte la inflació i amb els tipus d’IRPF actuals.
Quan començar?
Avui mateix. Quan abans comenci a fer aportacions a un pla de pensions, més es beneficiarà de la força de l’interès compost i dels beneficis fiscals. Si actualment ja té un pla de pensions, li convidem a vistar el nostre pla de pensions, Ginvest Renta Variable Global PP, el qual estem convençuts que encaixarà perfectament amb la seva visió a llarg termini. Recordi que els traspassos entre plans de pensions són gratuïts i exempts fiscalment.