Segurament alguna vegada s’ha preguntat com certes empreses, amb gran talent entre les seves files i un negoci rendible, acaben fent fallida i sense saber el motiu exacte de tal succés. El mateix succeeix amb alguns inversors, els quals després de molts anys d’èxits i una capacitat extraordinària perfectament demostrada, acaben perdent tots els seus diners (i el dels seus clients) per determinades decisions, que en el seu moment van creure racionals.

En aquesta sèrie d’articles tractarem d’aprofundir més sobre això i com els inversors estem sotmesos al nostre entorn, fins al punt d’influenciar-nos en la nostra presa de decisions, la qual sembla aparentment racional.

Les finances conductuals, o més conegudes com Behavioral Finance, examinen el comportament dels agents de mercat, per a comprendre com els inversors acabem prenent decisions. En un entorn tan volàtil com és el mercat de valors, on les notícies diàries tenen un pes important en la variabilitat del preu dels actius, és tan important entendre el perquè dels motius d’aquests moviments com saber mantenir-se allunyat del soroll, conservar la calma i actuar de manera racional.

No sempre és senzill mantenir la serenitat quan els mercats cauen més d’un 5% en un dia. Els titulars pessimistes envaeixen les portades i, els inversors, preocupats, es pregunten: Què està passant?

En qualsevol model de valoració d’actius, s’assumeix que els inversors prenen decisions de manera racional i que el mercat és eficient. S’assumeix, per tant, que els preus són els correctes i que, conseqüentment, no és possible beneficiar-se de certes ineficiències que podrien servir per a obtenir rendibilitats superiors a la mitjana.

Tot això sona molt bé, i seria cert si qui ha de prendre les decisions no fos l’únic animal del planeta que s’ensopega dues vegades amb la mateixa pedra: els humans. L’humà, malgrat ser considerat un ser racional, tendeix a prendre decisions irracionals en determinades situacions. I aquesta irracionalitat és el que estudiem en les finances conductuals.

Però, quins són els principals biaixos no racionals que cometem els inversors?

Loss Aversion (Aversió a la pèrdua)

Abans de començar. Ha de ser sincer amb si mateix i respondre les dues següents preguntes.

● Prefereix guanyar 90€ de manera segura o el 90% de possibilitats de guanyar 100€?

● Prefereix perdre 90€ de manera segura o el 90% de possibilitats de perdre 100€?

La majoria d’inversors responen a guanyar 90€ de manera segura a la primera pregunta, i l’opció amb incertesa en la segona. El motiu? L’aversió a la pèrdua.

Malgrat que el valor estimat del guany i de la pèrdua és igual en totes dues preguntes, els inversors prefereixen evitar pèrdues que aconseguir guanys (a imports iguals) i, per tant, les pèrdues són valorades de manera psicològica amb molta més intensitat. Aquest biaix de conducta no ens fa actuar de manera racional en moments d’estrès de mercat i, per tant, la teoria d’agents racionals desapareix.

Herd behavior (Comportament gregari)

Aquest tipus de conducta prové dels animals en ramat (com les ovelles) i de com poden arribar a actuar. Aquest tipus de comportament descriu un grup d’individus que actuen de manera conjunta, però sense una direcció determinada. Només hem de veure com en períodes de bombolles financeres o d’estrès de mercat, hi ha molts inversors, els quals malgrat tenir una metodologia d’inversió clara, comencen a replicar el que els seus companys inversors comencen a fer. És per aquest motiu que el mercat sol sobre-reaccionar tant en moments de pànic com d’eufòria, ja que molts individus se sumen al comportament d’altres inversors i repliquen les seves accions (tant de compra com de venda), malgrat que els seus pensaments previs li diguin el contrari.

Overconfidence (Excés de confiança)

Bill Hwang, un inversor amb seu a Wall Street, va anunciar al final de març de 2021 la pèrdua d’uns 20 bilions de dòlars en un parell de dies, la qual cosa va suposar el col·lapse de la seva empresa d’inversió, Archegos Capital Management, i la pèrdua total del seu patrimoni. La causa es resumeix en “palanquejament més excés de confiança”. El seu cas és l’exemplificació màxima d’excessiva confiança i de valorar les nostres habilitats en excés. I això succeeix sovint al mercat.

Els inversors que comencen a obtenir millors resultats que el mercat, comencen a pensar que són millors que la resta i a prendre decisions amb un major risc, la qual cosa provoca una major exposició al risc i que en qualsevol situació adversa, poden veure’s molt perjudicats, perjudicant molts anys d’èxit.

Com a inversors no únicament hem de pensar en tot el que està passant en el mercat, estudiar les seves conseqüències, quins actius incorporem o traiem i/o com gestionem el conjunt de la cartera. També és necessari entrenar l’estómac, entendre com actuen les persones, què fan i perquè ho fan. La teoria s’aprèn. Gestionar els nervis, no. Al cap i a la fi, hem de ser conscients que som una petitíssima part d’un univers anomenat “mercat” i, a més d’entendre el seu funcionament, hem d’entendre com els altres agents actuen dins d’aquest.

L’inversor perfecte no existeix. A Ginvest ho tenim clar. Però la nostra finalitat és, i continuarà sent sempre, aprendre constantment com a inversors. Dia rere dia. Situació rere situació. I tenint sempre present que, el millor inversor és qui és capaç de, en moments d’estrès de mercat, cenyir-se a la seva metodologia independentment del que faci la resta, pensar de manera independent i intentar millorar de forma continuada en cada pas d’aquest llarg camí.