Visió de mercats maig 2026
La principal preocupació per als mercats i per a l’economia mundial a principis de mes va estar centrada en la represa del trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz, per on circula un 20% del trànsit global de petroli i gas. L’era del comerç global sense risc i barat ja no existeix, avançant cap a una major prima de risc en energia, transport i assegurances, juntament amb un augment de la inflació i un potencial efecte sobre el creixement.
La dispersió dels beneficis dependrà de la capacitat de les empreses per mantenir la demanda i repercutir els costos i, amb això, el seu trasllat a l’economia. Tot i que la millora de les condicions geopolítiques sosté el sentiment a curt termini, l’estret es manté tancat i els sectors orientats al consumidor continuen exposats a l’augment dels costos de l’energia i el transport. A menys que es produeixi una crisi significativa de demanda, és probable que persisteixi una inflació moderada i, en aquest sentit, les tensions al mercat laboral i el creixement dels salaris contribuiran a la repercussió dels costos.
A mitjan mes, el focus d’atenció va deixar de ser l’estret d’Ormuz per centrar-se en la publicació dels resultats empresarials del primer trimestre de 2026, motor de l’economia a llarg termini.
A data de 4 de maig, amb un 80% de les empreses de l’S&P500 ja reportades, incloses algunes de les 7 magnífiques, el creixement del benefici per acció se situa en el 28% quan s’esperava un 14%, amb un 84% de les empreses superant estimacions. Donada la fortalesa de les dades, sembla que la capacitat per resistir la crisi, de moment, és més elevada de l’esperada.Tanmateix, observat amb més detall, una menor taxació a les empreses procedent de l’OBBBA ha ajudat, igual que l’expansió de marges i les recompres. A més, aquest creixement s’ha concentrat exclusivament en un petit grup d’empreses del sector tecnològic. Aquesta concentració tan significativa exigeix una gestió activa del risc: la menor vida útil dels xips, el major cost dels centres de dades, els colls d’ampolla o una major disrupció amb l’aparició de nous models o aplicacions són restriccions que s’han de tenir en compte.Un cop aquests catalitzadors ja no hi siguin, els resultats haurien de ser font del creixement orgànic i de la productivitat, de manera que la revisió dels beneficis per acció hauria de ser més baixa.
La dispersión que el shock energético y sus consecuencias está teniendo en la evolución de las empresas ya se está visualizando en las rentabilidades tanto por sectores como por regiones.
Els mercats emergents aquest mes han tingut una rendibilitat del 14,53% en moneda local, però a Àsia la diferència entre el millor (Corea 33,84%) i un dels pitjors, Indonèsia (MSCI Indonesia -6,24%), és del 40,08%, una dispersió molt elevada.Pel que fa als sectors, aquest mes ha tornat l’“excepcionalisme” americà amb el sector tecnològic com a motor de les rendibilitats després de la publicació de molt bons resultats en la majoria dels casos. Per exemple, el sector dels semiconductors va assolir una rendibilitat mensual del 28,35%.
En general, la renda variable global (índex MSCI ACWI) es va revalorar un 10,03% durant el mes, liderada pel component tecnològic amb pujades superiors al 14% tant als EUA (índex S&P500), com al Japó (16,10% índex Nikkei) o als emergents (14,53% índex MSCI Emergents). Només Europa va quedar més endarrerida amb una revaloració del 4,83% (índex Stoxx 600).
En aquest context, tenir a la cartera conviccions de creixement estructural té sentit davant la imprevisibilitat de Trump i les seves polítiques. Algunes d’aquestes estan vinculades a grans transformacions econòmiques com la intel·ligència artificial, les infraestructures (sobretot l’electrificació), els recursos naturals o països amb drivers estructurals propis com serien el Brasil o la Xina, menys afectats per la incertesa regnant.
Els actius de risc estan descomptant un escenari base positiu de finalització del conflicte. Tanmateix, el risc està desequilibrat, ja que el potencial de caiguda si hi ha una major escalada és superior al potencial de pujada si hi ha una resolució, després dels màxims històrics assolits pels mercats en les últimes setmanes.
Pel que fa a la renda fixa, aquest mes d’abril es va reafirmar el desplaçament del paper tradicional dels bons com a actiu refugi, ja que la preocupació del mercat estava centrada en la inflació i no en el cicle econòmic. Amb això, les correlacions entre els actius de risc i els actius refugi van tornar a ser positives.En aquest context definit per una inflació persistent, amb una major incertesa, un elevat nivell de deute i majors expectatives de pujades de tipus d’interès, els inversors van reassignar el rol dels actius dins dels seus portfolios.Un actiu que sí que ha funcionat en aquest entorn són les infraestructures gràcies al fet de ser un actiu real, amb fluxos de caixa regulats i vinculats a serveis essencials. Genera ingressos independentment de l’entorn. La creixent demanda d’electricitat és l’eix central, impulsada per la convergència de diverses tendències: transició energètica, electrificació de l’economia, desenvolupament de centres de dades i auge de la IA.
Com a exportador net d’energia, els EUA estan menys exposats als augments dels preus del petroli i del gas derivats del conflicte iranià, amb una menor afectació sobre la inflació i el creixement. Davant aquest menor impuls inflacionari, els mercats han descomptat en aquesta regió un escenari menys restrictiu que a Europa o Àsia, on s’espera que els tipus d’interès puguin augmentar. Es considera que els EUA podrien mantenir i fins i tot baixar els tipus d’interès al llarg de l’any.En canvi, segons les previsions de mercat, tocaria apujar-los a Europa o Àsia, més afectades. Així ja ha estat, per exemple, a les Filipines, on, amb una inflació mensual per sobre del 7%, s’ha endurit la política monetària per contenir-la. Europa, de moment, es resisteix a apujar-los aprofitant que el mercat ja ha endurit els rendiments davant un creixement trimestral de només un 0,1%.
En aquest context, tenen sentit posicions que protegeixin de la inflació sense veure’s afectades per les pujades dels tipus d’interès, com la renda fixa a tipus flotant.
Pel que fa al crèdit, els diferencials han tornat a la situació prèvia al conflicte, un escenari lògic si el conflicte acaba en un termini curt de temps amb un impacte econòmic limitat. Amb això, el balanç corporatiu es mantindria resilient.Tanmateix, no hem de descartar un possible escenari baixista, motiu pel qual es manté un enfocament cap a la qualitat en el segment de crèdit i a curt termini per ajudar a mitigar el possible eixamplament dels diferencials si aquest escenari es confirmés.Els bons governamentals a llarg termini sí que oferirien protecció en cas d’una desacceleració significativa del creixement, per la qual cosa mantenim una lleugera posició a les carteres. Cal afegir que el valor dels bons governamentals també prové de la seva liquiditat; disposar-ne en períodes volàtils, quan els mercats són més il·líquids, és important per no malvendre o per aprofitar oportunitats/distorsions.
Con ello en el mes el índice global Bloomberg de renta fija gobiernos dio un -0,44% en euros mientras que, en la situación de “risk on” actual, la renta fija corporativa de baja calidad fue el activo dentro del espectro de renta fija con una mayor rentabilidad aportando en el mes un 0,75% (índice Bloomberg global high yield en euros).
D’altra banda, un altre focus de preocupació són els actius alternatius, on la transferència de riscos de l’informat al no informat és elevada, amb un major estrès en els actius alternatius derivats dels vehicles semilíquids dins del crèdit privat.
En aquest entorn, el dòlar es va depreciar un 1,54% i l’or va perdre un 1,08% de valor.
Per tant, l’optimisme general és conseqüència d’uns tipus d’interès una mica més pressionats però que, de moment, es mantenen; d’uns resultats financers que, tot i estar concentrats en un sector, han superat estimacions; i d’una liquiditat que encara és força abundant.
Tanmateix, aquesta excessiva complaença ha de confrontar-se amb uns preus del petroli elevats juntament amb una disrupció de l’oferta amb conseqüències que es van traslladant a l’economia en forma de majors costos per a les empreses i disrupcions en les cadenes de subministrament, sense arribar, de moment, a afectar significativament el consumidor final. Si tingués un impacte més gran, podria afectar la confiança del consumidor i, amb això, la demanda.
També, com hem vist, els resultats empresarials estan acompanyant, tot i que amb un creixement concentrat en un sol sector, el tecnològic. La confiança en la IA i la seva monetització s’haurien de poder mantenir. Sense ella, el creixement econòmic seria més feble als EUA, però també a Europa i Àsia, on es troben els seus principals proveïdors.
Pel que fa a la política monetària, els EUA podrien centrar-se més en la sostenibilitat fiscal. Els EUA tenen massa deute i esbiaixat cap al tram curt, per això necessitarien rebaixar tipus. A més, uns tipus més alts no fan sinó pressionar encara més empreses i particulars amb uns costos més elevats, que s’afegeixen a la inflació derivada del conflicte iranià. Una baixada de tipus també aportaria més liquiditat al sistema i més tranquil·litat a Trump davant les pròximes eleccions.
Si qualsevol d’aquests tres motors —resultats empresarials, política monetària o liquiditat— es debilités, l’evolució dels mercats financers podria ser una altra.
En qualsevol context de canvi, les empreses tendeixen a adaptar-se, redistribuint valor d’unes a altres per tornar a impulsar el seu creixement. Hem vist exemples recents: la crisi provocada per la pandèmia el 2020, que va provocar una caiguda del 33,61% als mercats, o l’impacte de la guerra a Ucraïna, amb un descens del 25,46%. Malgrat aquestes correccions, el mercat global va continuar demostrant la seva capacitat de recuperació: en els últims deu anys, la borsa mundial ha generat una rendibilitat mitjana anual del 13,32%.
Per a l’inversor, la qüestió no rau a intentar anticipar el següent moviment del mercat, sinó a definir amb claredat el seu nivell de risc i el seu horitzó temporal. Aproximadament un 80% de la rendibilitat de la seva cartera dependrà d’aquestes dues decisions estratègiques.
Amb una planificació adequada, respectant el seu perfil de risc i horitzó d’inversió, les fluctuacions del mercat deixen de ser amenaces i es converteixen en simples obstacles temporals en el camí cap a l’assoliment d’uns objectius financers preestablerts. L’estratègia més eficaç és mantenir la disciplina i deixar que el mercat segueixi el seu curs, concentrant-se en allò que realment influeix en els resultats: la planificació i la consistència.