Visió de mercats febrer 2026
Quin és el posicionament de Ginvest en l’entorn actual de mercat?
Aquest mes de gener ha estat una continuació de l’any passat; amb les borses pujant i l’or disparat.
Dades macroeconòmiques resilients pel que fa al creixement econòmic, als EUA i Alemanya, acompanyades d’una inflació moderada, van animar els mercats. L’inici de la temporada de resultats també va ser positiu: als EUA els beneficis obtinguts per les companyies que ja han publicat es van situar un 9% per sobre de les estimacions.
Les tensions geopolítiques, com l’amenaça d’imposar aranzels per part de Trump a determinats països europeus oposats als seus plans a Groenlàndia o l’operació per deposar Maduro a Veneçuela, es van anar desescalant a mesura que avançava el mes i no van interferir en l’apetit inversor a la recerca d’un major risc un cop confirmada la bona salut de l’economia global.
Reacció dels mercats financers:
Amb això, la renda variable global (MSCI ACWI) en moneda local va pujar un 2,92%, destacant la renda variable emergent (MSCI Emerging Markets), que es va revalorar un 5,30% gràcies als seus sectors més cíclics. Va ser la millor rendibilitat mensual obtinguda per aquest índex des del novembre de 2022. Van destacar Corea del Sud amb una rendibilitat del 17,20% i el Brasil amb un 12,04% durant el mes.
La tendència vista l’any passat de diversificació cap a altres regions geogràfiques i cap a altres sectors fora de les grans companyies del sector tecnològic americà va continuar aquest mes de gener.
Europa va pujar un 3,13%, el Japó un 2,87%, mentre que l’S&P 500 americà va pujar un 1,37%, sent el Nasdaq l’índex amb pitjor comportament, amb un 0,95%. Cal destacar les petites companyies americanes, que van brillar amb un bon inici d’any, pujant un 5,31%.
Aquesta cerca de més risc per part de l’inversor, així com les preocupacions sobre l’elevada despesa pública o la independència del banc central americà, van penalitzar la renda fixa: l’índex de renda fixa agregada global es va mantenir pla.
Als EUA, la bona salut de l’economia va reduir les possibilitats de pròximes baixades de tipus d’interès, de manera que la part curta de la corba va repuntar, mentre que la part llarga es va veure més afectada per les preocupacions al voltant d’una inflació més persistent.
Cal destacar el cas del Japó, on l’anunci a principis de mes d’eleccions al país per part de la primera ministra per intentar governar amb majoria absoluta i així poder implementar el seu enorme programa d’estímuls massius a l’economia va causar preocupació. Va provocar vendes massives de bons japonesos a llarg termini, impulsant a l’alça els seus rendiments. Per exemple, el bo japonès a 40 anys va fregar gairebé el 4%, nivell no vist en molt de temps, sorgint el fantasma d’una possible repatriació de diners actualment invertits en bons americans. Per tranquil·litzar els inversors, el Banc del Japó i la Fed es van afanyar a anunciar que podrien “prendre mesures” intervenint el mercat.
Les commodities també van tenir un bon inici d’any tant gràcies als conflictes geopolítics, les necessitats ingents del sector renovable i tecnològic, com a un hivern més fred de l’habitual a banda i banda de l’Atlàntic.
El oro se benefició de nuevas compras por parte del Banco de China y de la mayor incertidumbre reinante con un comportamiento estelar subiendo un 13,31% en el mes.
En aquest entorn, el dòlar es va depreciar lleugerament, un 0,89%, després de les declaracions de Donald Trump afirmant que “preferia un dòlar feble”.
En general, el que estem veient és un mercat de renda variable impulsat per un sentiment positiu i uns resultats empresarials que acompanyen. La volatilitat, tant en renda fixa com en renda variable, es manté en nivells baixos.
Renda Variable
A renda variable. El momentum continua basat en uns resultats empresarials que baten expectatives, liderats per la IA però ampliant-se a altres sectors. El cicle de creixement continua, tot i que la composició és diferent: el creixement no es recolza tant en el consum com en una expansió del capital productiu, impulsada per la tecnologia, la infraestructura i l’energia. La inversió transforma el teixit productiu i redistribueix, ampliant els beneficiaris a altres sectors.
El risc a la renda variable americana es troba en el capex previst que els hiperescaladors busquen invertir. Són generadors de caixa, però consumeixen molta liquiditat, de manera que ara necessiten finançament per poder continuar expandint-se, absorbint tota la liquiditat disponible amb un inversor favorable, fins ara, a proporcionar-la.
Gràcies al “risc Trump”, la diversificació està funcionant, beneficiant sobretot els països emergents. Aquests aporten més estabilitat, mercats domèstics dinàmics, polítiques pro-creixement i un augment de la classe mitjana. En canvi, per a les economies desenvolupades el marge d’error és limitat, no només per unes valoracions exigents en l’àmbit microeconòmic, sinó per una macroeconomia que deixa poca capacitat de reacció, amb uns tipus d’interès ja baixos i un alt volum de deute.
És per això que notícies com les noves aliances signades per Europa amb l’Índia i el Mercosur (en standby) són positives en crear un enorme mercat amb menys traves comercials que impulsaran el creixement. A més, les paraules pronunciades pel primer ministre del Canadà, Mark Carney, a Davos, anunciarien més mesures en aquest sentit: “les potències mitjanes han d’actuar juntes. Si no ets a la taula, ets al menú”.
Renda Fixa
A renda fixa i divisa és on, realment, el mercat ha començat a descomptar en preu el “risc Trump” amb el deteriorament dels ancoratges institucionals. Tot i que ara la independència de la Reserva Federal ja no es discuteix, el mercat de deute americà (que està en un 30% en mans d’inversors fora dels EUA) sí que podria convertir-se en un camp de batalla geopolític, amb alguns actors que ja han reubicat les seves inversions cap a altres monedes o regions.
L’augment estructural del dèficit fiscal, juntament amb els riscos geopolítics, ha elevat la prima exigida als trams llargs de la corba nord-americana. L’inversor veu que no està sent recompensat per assumir durades llargues i exigeix un cupó més elevat per aquest major risc. Amb això, el deute sobirà americà comença a ser desplaçat com a actiu refugi i cobertura davant caigudes en renda variable.
L’or l’ha substituït com l’actiu de reserva més utilitzat al món. Ambdós mercats tenen una mida comparable (25 i 30 bilions de dòlars) i una altra dada: l’or ha tornat a superar el deute nord-americà en les reserves mundials des de mitjans de 2025.
L’agressiva política comercial de l’Administració Trump ha incrementat la propensió dels bancs centrals i dels inversors a abandonar el dòlar com a actiu refugi preferent. La pèrdua de confiança en els EUA com a soci de referència s’ha reflectit en la seva divisa.
Posicionament
En aquest entorn, la gestió del risc esdevé essencial, aprofitant els beneficis que ofereixen les carteres multiactiu en tenir un univers més ampli d’inversió per adoptar la millor estratègia en cada moment, però sense comprometre l’horitzó temporal pactat amb l’inversor gràcies a una bona disciplina pel que fa als percentatges d’inversió.
Renda Fixa
En renda fixa sobreponderem el curt termini davant la volatilitat del llarg. L’oportunitat es troba en el carry: aprofitar el pendent de la corba en els trams curts fins a venciment, oferint una rendibilitat una mica més elevada que el cupó. Preferim el crèdit de bona qualitat al deute sobirà, ja que ofereix una rendibilitat addicional. Tot i això, algunes fallides als EUA i en determinats actius del mercat privat ens porten a adoptar un perfil més cautelós i centrat en la selecció dins d’aquest univers.
Renda Variable
En renda variable, la diversificació en aquest context aporta valor. S’aprofiten diferents temàtiques com el Brasil com a principal potència en recursos minerals de l’Amèrica Llatina o la Xina i l’Índia per les seves polítiques de suport a l’economia i al consum intern. D’altra banda, també es busquen temàtiques més tàctiques i penalitzades on sí que veiem valor, com la salut o la ciberseguretat.
La imprevisibilitat i la incertesa pel que fa a les polítiques aranzelàries, el deute, els conflictes geopolítics, etc., generen volatilitat, però, igual que en la planificació no hem de perdre de vista l’horitzó temporal sobre el qual es va construir la cartera, als mercats no hem d’oblidar que la generació de beneficis per part de les empreses és el que genera el creixement a llarg termini..