Informe de mercats – T2 2026

Evolució dels mercats

Durant el segon trimestre del 2026, els mercats financers van mostrar una evolució positiva malgrat la incertesa provocada pels conflictes geopolítics. La reducció de les tensions a l’Orient Mitjà i la baixada del preu del petroli van afavorir un optimisme més gran entre els inversors. A més, el fort creixement de la inversió en intel·ligència artificial (IA) va impulsar especialment el sector tecnològic, que va tornar a liderar les pujades borsàries.

Renda variable

Les grans empreses tecnològiques nord-americanes van augmentar les seves previsions d’inversió en infraestructures vinculades a la intel·ligència artificial i als centres de dades, reforçant així les expectatives de creixement dels beneficis empresarials.

Com a resultat, la renda variable dels mercats desenvolupats va registrar una pujada del 14 %. Va destacar especialment el mercat nord-americà (S&P 500), amb una rendibilitat del 14,87 %, liderat pel sector tecnològic (Nasdaq), que va avançar un 27,53 %, impulsat per uns resultats empresarials superiors als esperats i per l’impuls continuat de la intel·ligència artificial.

Europa (Stoxx 600) va quedar una mica més endarrerida, amb una revalorització del 13,62 %, gràcies a la millora de la confiança econòmica. Per la seva banda, Japó Va avançar un 37,21 %, impulsat per la fortalesa de la seva economia i per les inversions i reformes empresarials promogudes pel seu Govern.

els mercats emergents També van obtenir resultats positius, amb una rendibilitat del 13 %, impulsats principalment per les empreses de semiconductors i tecnologia, especialment a Corea del Sud i Taiwan.

Les empreses de creixement (growth) van superar clarament les empreses de valor (value), mentre que les empreses de petita capitalització també es van beneficiar de l'auge de la intel·ligència artificial.

Renda fixa

En renda fixa, el comportament va ser més moderat. Tot i que la incertesa sobre la inflació i l’evolució dels preus de l’energia va limitar els guanys, el mercat va tancar lleugerament en positiu gràcies a la millora dels resultats empresarials i a la reducció dels diferencials de crèdit. En aquest context, l’índex Bloomberg Barclays Global Aggregate, en moneda local, va obtenir una rendibilitat trimestral del 0,87 %.

Durant el període, els bancs centrals van continuar exercint un paper clau. El Banc Central Europeu va tornar a apujar els tipus d’interès després de gairebé un any de pausa, mentre que la Reserva Federal dels Estats Units els va mantenir estables, tot i que va adoptar un to prudent davant l’evolució de la inflació. Per la seva banda, el Banc del Japó va continuar endurint la seva política monetària a causa del creixement dels salaris i dels preus.

Les matèries primeres van registrar un trimestre més feble. El petroli va caure amb força després de la reducció de les tensions entre els Estats Units i l’Iran, mentre que l’or i altres metalls preciosos van perdre atractiu. En canvi, els metalls industrials van avançar gràcies a l’elevada inversió en infraestructures i tecnologia.

En aquest context, el dòlar es va apreciar un 1,13 % gràcies al millor comportament de l’economia nord-americana respecte de l’europea.

Un nou ordre econòmic mundial

El passat 4 de juliol, els Estats Units van celebrar el 250è aniversari de la seva independència. Aquell dia, les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord van proclamar formalment la seva separació de l’Imperi britànic per constituir-se com una nova nació sobirana: els Estats Units d’Amèrica.

Des d’aleshores, valors com la innovació, la creativitat, la productivitat, la llibertat o l’emprenedoria, juntament amb les successives revolucions tecnològiques —la més recent de les quals és la intel·ligència artificial—, han constituït el principal motor del creixement econòmic i de la generació de riquesa d’una economia basada fonamentalment en el consum.

Amb el pas del temps, els Estats Units van anar desplaçant progressivament la producció de béns cap a altres països, important posteriorment els productes acabats.

Com a conseqüència, es va consolidar com el principal importador mundial de béns, mantenint dèficits comercials amb la majoria dels seus socis comercials. Aquests països exportadors reinvertien bona part dels seus excedents en actius nord-americans, ja que la major part del comerç internacional es duu a terme en dòlars i el mercat nord-americà continua sent el més líquid, profund i estable del món, a més de tenir el pes més gran dins dels índexs globals de renda variable.

Aquestes entrades de capital van afavorir la revalorització dels actius nord-americans, generant un efecte riquesa entre els inversors nacionals que, al seu torn, va permetre mantenir un nivell més elevat de consum i importacions. Tanmateix, aquest model comença ara a mostrar signes de canvi.

La nova política econòmica impulsada per Donald Trump després de l’anomenat «Dia de l’Alliberament», basada en la imposició d’aranzels recíprocs per reduir els dèficits comercials i en una estratègia més proteccionista orientada a reforçar la sobirania energètica i industrial, està començant a tenir efectes en els fluxos comercials:

1) En primer lloc, la incertesa i la imprevisibilitat d’aquestes polítiques estan afavorint una repatriació de capitals des dels Estats Units cap als seus països d’origen. A Taiwan, per exemple, les oportunitats d’inversió domèstica comencen a resultar més atractives gràcies a la introducció d’incentius fiscals, fet que redueix el flux d’inversions cap als Estats Units. Aquest fenomen adquireix una rellevància especial si es té en compte que els actius estrangers en mans d’inversors taiwanesos representen el 388 % del seu PIB, concentrats principalment en fons de pensions i empreses exportadores.

2) En segon lloc, molts d’aquests països estan impulsant polítiques destinades a atreure l’estalvi nacional cap als seus propis mercats financers, amb l’objectiu de dinamitzar les seves economies i reforçar la seva capacitat productiva. Alemanya constitueix un exemple clar d’aquesta tendència després d’anunciar importants inversions en infraestructures i defensa.

3) Així mateix, diversos països estan introduint reformes reguladores orientades a millorar el govern corporatiu, augmentar la transparència i reforçar la remuneració als accionistes per atreure noves inversions.

El programa Value Up, impulsat a Corea del Sud, està aconseguint que els grans conglomerats adoptin polítiques més favorables per als accionistes i nous sistemes de remuneració variable. Entre aquests, destaca la proposta de Samsung i SK Hynix de vincular els incentius dels seus empleats al 10 % del benefici operatiu. Segons Bloomberg, ambdues companyies podrien generar conjuntament al voltant de 166.000 milions de dòlars de benefici operatiu aquest any, una xifra equivalent aproximadament al 22 % del PIB sud-coreà de l’any anterior. Una part significativa d’aquests ingressos podria acabar reinvertint-se en el mercat domèstic gràcies als incentius fiscals existents.

El Japó, Malàisia, Taiwan, Tailàndia i la Xina també avancen en aquesta mateixa direcció. En el cas de la Xina, la nova llei aprovada a finals del 2024 té com a objectiu incentivar la remuneració als accionistes i reforçar la confiança dels inversors.

4) D’altra banda, les tensions a l’estret d’Ormuz i la política proteccionista dels Estats Units han portat nombrosos països a diversificar les seves cadenes de subministrament, reforçar la cooperació regional i augmentar les inversions en defensa, seguretat energètica i resiliència industrial. A Àsia destaquen especialment els esforços de la Xina i l’Índia per consolidar-se com a potències regionals, reduint progressivament la dependència econòmica respecte dels Estats Units.

Tot plegat està modificant la direcció dels fluxos internacionals de capital. L’excés d’estalvi mundial que tradicionalment es canalitzava cap als actius nord-americans, afavorit per uns tipus d’interès relativament elevats i un creixement econòmic més gran, podria reduir-se gradualment, accelerant una rotació cap a altres regions.

El sector públic també tindrà un paper cada vegada més rellevant en aquesta redistribució del capital, ja que un entorn polític més incert obliga els governs a incrementar la despesa en infraestructures, defensa i polítiques industrials.

L’evolució del comerç internacional també reflecteix aquest canvi. L’any 2000, els Estats Units eren el principal soci comercial de més del 80 % de les economies del món. Actualment, aquesta xifra se situa per sota del 30 %.

Aquest nou ordre econòmic també està transformant la manera de construir les carteres d’inversió. En un entorn dominat per una única gran temàtica —la intel·ligència artificial i totes les seves derivades, com ara les infraestructures digitals, la robòtica o la ciberseguretat— i amb una elevada concentració en els principals índexs borsaris, el fet que més del 50 % del patrimoni mundial es gestioni mitjançant estratègies passives incrementa el risc en moments d’incertesa, ja que aquestes estratègies no incorporen una anàlisi fonamental de les companyies.

A la pràctica, una part molt significativa del mercat depèn d’un únic factor: que el desenvolupament de la intel·ligència artificial continuï evolucionant favorablement.

En aquest context, diversificar cap a altres temàtiques i regions que es beneficiïn dels nous fluxos de capital, impulsats per la inversió pública, les polítiques favorables als accionistes, les millores en el govern corporatiu i les estratègies destinades a reforçar la sobirania econòmica, constitueix una oportunitat per construir carteres més equilibrades i resilients.

Comprendre cap a on es dirigeixen els fluxos internacionals de capital serà clau per anticipar els canvis en el lideratge dels mercats i identificar les principals oportunitats d’inversió.

La celebració del 250è aniversari dels Estats Units coincideix, per tant, amb un moment de profunda transformació de l’ordre econòmic mundial. Tot i que el país busca reafirmar el seu lideratge mitjançant polítiques orientades a reforçar la inversió, la indústria i la innovació, l’aparició de nous pols de creixement i la reconfiguració dels fluxos globals de capital evidencien que aquest lideratge ja no es pot donar per garantit.

En aquest nou escenari, els inversors hauran de complementar la seva exposició al mercat nord-americà amb una visió més àmplia i diversificada, capaç d’identificar aquelles regions i sectors on els nous fluxos de capital puguin impulsar la pròxima fase de creixement econòmic.