Guanyar a qualsevol preu: La gestió del risc

“Guanyar a qualsevol preu”, és una afirmació amb la qual molts de vostès estaran d’acord i molts altres dirien la famosa frase que utilitzen els economistes per a tot: “Bé, depèn de…”

En molts aspectes de la nostra vida ens podríem trobar amb situacions on volem guanyar, necessitem guanyar!!, ja sigui per demostrar alguna cosa a algú, a nosaltres mateixos, o fins i tot per a continuar alimentant el nostre propi ego. No obstant això, hi ha una línia que, encara que vulguem guanyar, no podem creuar, o no hauríem de creuar. Cada individu marca la seva, i depenent d’on la marqui, el defineix com a persona.

Un exemple seria, al món de l’esport, voldríem guanyar a qualsevol preu al nostre etern rival. En aquest cas la frase “a qualsevol preu” pot ser més abstracta i diferent a cada persona, depenent del grau de fanatisme de cadascun.

Si parlem d’inversions, voler guanyar a qualsevol preu, implica molts riscos, segurament semblants als de l’exemple anterior, però amb conseqüències molt més greus per a la nostra economia. Aquí la frase “a qualsevol preu”, és literalment mesurable i quantificable.

En alguns exemples, podríem discutir si assumim els riscos de manera impulsiva o improvisada, però a les nostres inversions no ens podem permetre el luxe d’assumir més riscos dels que podem acceptar.

Si el que ens importa és guanyar un partit de futbol, posant un exemple esportiu, algú podria pensar que la millor estratègia seria jugar amb un onze titular format únicament per davanters i atacar constantment, ja que guanya el partit l’equip que més gols marca. Per què no es fa això en el futbol professional?, per què hi ha riscos que cal gestionar. Una pèrdua de la pilota, una falta o un contraatac.

Al camp d’inversions, per a guanyar i guanyar molt, segurament una opció seria compondre una cartera amb una “Beta” superior a la del mercat de referència, o que maximitzi a la del seu benchmark. Entengui’s “Beta” com el % que varia de més o de menys la rendibilitat de la cartera, si la comparem amb l’evolució del nostre índex de referència o benchmark.

– Si Beta < 1 – implica una variació de la cartera inferior al benchmark.

– Si Beta = 1 –  implica una variació de la cartera igual al benchmark.

– Si Beta > 1 –  implica una variació de la cartera major al benchmark.

És a dir, si triem l’opció de jugar el partit de futbol únicament amb davanters, segurament estaríem parlant d’una beta > 1 amb el que poden passar dues coses: Si els davanters estan encertats, guanyarem el partit per golejada i sortirem a les portades dels diaris, però, cas contrari patiriem i molt.

Sabent que l’equip més golejador és el guanyador, jugar tots els partits de la lliga amb onze davanters, independentment de la situació, rival o classificació, comporta importants riscos i infinitat de situacions a gestionar.

Els que saben llegir entre línies ja s’hauran adonat que, guanyar molts diners en un moment puntual, no ens garanteix l’èxit d’una estratègia d’inversió en el llarg termini.

Necessitem controlar tots els riscos i gestionar-los de manera activa per a minimitzar-los davant una situació desfavorable. Al nostre exemple esportiu, marcar molts gols no garanteix guanyar el partit, ni molt menys, guanyar la lliga, ja que el secret no és només marcar gols, sinó intentar que l’equip contrari no ens marqui un nombre major de gols.

 

A la composició d’una cartera d’inversió, podríem trobar un paral·lelisme amb el futbol, ja que necessitem davanters que marquin gols, (inversions de convicció) però també migcampistes perquè controlin el joc o la “volatilitat” (inversions CORE) i defenses que, en cas de ser necessari, ajudin al fet que no ens marquin gols, “compensadors de risc” (inversions tàctiques).

 

A Ginvest tenim l’avantatge de ser una gestora independent i que podem seleccionar els millors fons (o jugadors) de tot el món i crear la nostra pròpia cartera (o equip).

Com ja hem comentat a l’article “Un nou despertar”, a Ginvest som grans defensors de les metodologies i construïm les nostres carteres sempre sota 5 principis d’inversió. Un altre fet rellevant que sempre caracteritza les nostres carteres, és la gestió del risc.

Com a gestors, el control del risc és imprescindible, ja que evitem que una petita part de la cartera ens volatilitzi els guanys aconseguits per l’altra part de la cartera. Bàsicament, seguint el nostre exemple, estaríem parlant d’evitar que, per voler marcar 1 gol, l’equip contrari ens marqui 2 gols.

Tenint clar què volem controlar, (la possessió de la pilota i el centre del camp) construïm les nostres carteres amb un mínim del 60% de cada vèrtex de renda variable invertida en la part “CORE”.

– A la part “CORE”, incloem fons que, de manera consistent, siguin capaços de millorar (o com a mínim de replicar) la rendibilitat del benchmark. Així aconseguim mantenir la volatilitat en el curt termini i aconseguim major estabilitat i consistència en el llarg. Si no aconseguim trobar fons de gestió activa que aconsegueixin aquesta consistència, incorporem fons de gestió passiva. Aquí buscaríem el component Beta del mercat.


El 40% restant de la cartera la invertim a la part “SATÈL·LIT”, la qual està subdividida en “CONVICCIÓ” (Davanters, amb la intenció que marquin molts gols) i “TÀCTICA” (Els defenses i reforços que incorporem a l’equip per a poder jugar millor en moments concrets).

– A la part “CONVICCIÓ”, incloem fons amb major dispersió respecte el benchmark i amb major volatilitat en el curt termini. Normalment, aquest augment de la volatilitat ve donat per la seva concentració de companyies, però ens sol compensar en el llarg termini amb una major rendibilitat.

– A la part “TÀCTICA”, incloem aquells fons que, pel context actual de mercat, ja sigui en el curt o mig termini, puguin aportar valor. Aquesta part està més lligada a la conjuntura canviant del mercat.

 

Amb aquesta part “SATÈL·LIT”, que acabem de definir, busquem aportar “alpha” a la cartera.

L’“alpha”, es defineix com el diferencial de la rendibilitat obtinguda per un fons o una cartera, respecte a la que podria haver aconseguit el seu benchmark amb la mateixa quantitat de risc.

 

Aquesta construcció de cartera (o d’equip) no ens garanteix l’èxit, però ens permet mesurar i quantificar els riscos, ajudant-nos a gestionar activament les carteres dels nostres co-inversors, des de la nostra perspectiva, amb la millor estratègia possible.

 

 

Jordi Suñer Borrat

Gestor d’inversions