Actualment les sigles ESG (compromís social, ambiental i de bon govern d’una empresa) estan de moda. En alguns casos, usades per les empreses com a estratègia de màrqueting, coneguda com Greenwashing, però, en molts altres, ja formaven part de l’essència mateixa o caràcter d’aquestes des del moment de la seva creació. Són factors que han existit sempre però sense publicitar-se explícitament com a part intangible de la imatge reputacional de les empreses i la seva credibilitat.
L’any 2015 això va canviar amb la publicació per part de l’ONU dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Amb això es va donar un impuls a la sostenibilitat acompanyat, posteriorment, per altres acords i nova normativa a complir per part de la UE. Gràcies a aquest lideratge es van crear uns estàndards no unificats globalment per a poder valorar a les empreses segons el grau de compliment en termes ESG, depenent del nivell de sostenibilitat que aporten.
No obstant això, en aplicar-se sorgeixen alguns dubtes:
– Els estàndards són diferents i amb restriccions més o menys estrictes segons països.
– Les empreses que atorguen aquests ràtings tenen diferents paràmetres per a avaluar-los. En conseqüència, una empresa té valoracions diferents segons qui li atorga el ràting.
– Les empreses més petites i, normalment més centrades, encara en el seu creixement i viabilitat no tenen ràting o aporten encara poca documentació sobre aquest tema.
– Aquests ràtings són estàtics. Se centren en el realitzat per l’empresa i no en els seus projectes futurs.
En molts casos, empreses que innoven i progressen constantment tenen un pitjor ràting que aquelles que pel seu negoci aportarien menys en aquestes mètriques. Per exemple, la petroliera BP té una major puntuació (69 per RobecoSAM) que Adyen (26 per RobecoSAM). El primer cas es tracta d’una empresa el principal negoci de la qual és el petroli i el seu refinat. En canvi Adyen, com a plataforma internacional de pagaments, aplica un alt grau de digitalització, eficiència en incloure tots els pagaments i millora contínua en utilitzar el “machine learning” (intel·ligència artificial) en els seus processos. Això també la fa més assequible en mercats emergents.
Com a inversors de llarg termini hem de mirar el futur. Buscar aquelles companyies que vegin oportunitats d’inversió que generin rendibilitat i per tant un progrés per a la societat ja siguin:
– Empreses disruptives que inverteixin actualment en noves tecnologies, serveis, etc. amb l’objectiu de buscar noves oportunitats i aportar valor i progrés a llarg termini. Podrien ser empreses d’intel·ligència artificial i les seves múltiples aplicacions. Avui dia, per mètrica ESG, tindrien una valoració baixa.
– Empreses ja existents que busquen adaptar-se a la situació actual. Normalment per mètrica ESG ja partirien d’unes valoracions més altes. Un exemple és Holcim, una cimentera que busca solucions per a reduir les seves emissions a més d’adaptar els seus productes per a ser més sostenibles.
Actualment la societat i les empreses estan més centrades en l’E (environmental, és a dir, aspectes relacionats amb el medi ambient com són la petjada de carboni, reducció de CO₂..) però la realitat és que la G (governança) és on s’ha d’incidir més. És la governança la que lidera una empresa i imprimeix la seva filosofia i essència.
D’altra banda, la incorporació de la variable S (sostenibilitat) comporta un canvi de paradigma en la valoració de les empreses:
– Valorar la rendibilitat tangible (econòmica) però també la intangible (imatge, credibilitat, impacte) que es genera.
Comporta tenir en compte no sols el curt termini sinó també el llarg termini. Fins ara, un gran nombre de companyies prefereixen remunerar a l’accionista en el curt termini (via dividends o recompra accions) en lloc d’invertir en el seu propi futur.
Afortunadament, aquest escenari està canviant amb una visió socialment més responsable. Més de 200 CEOs de grans companyies com Apple, Microsoft o Amazon sostenen que donar valor a l’accionista deixa de ser el seu principal objectiu. Ara, l’objectiu és la rendibilitat financera però també realitzar una contribució positiva a la societat. Per exemple, Alibaba, empresa xinesa que dona accés a les empreses al Marketplace en línia i permet accedir i vendre des de qualsevol lloc físic. A més, és present en la majoria del sud-est asiàtic donant accés i generant oportunitats de desenvolupament. També compta amb el programa Taobao per a impulsar zones rurals. En una economia circular com l’actual són estratègies guanyadores per a totes dues parts-
– Mantenir al co-inversor com a eix del negoci però en interrelació amb la societat (millora amb proveïdors, empleats, col·laboradors, etc. incorporant, per exemple, major digitalització.
Conseqüentment, provocar una millora final cap al co-inversor i la societat en el seu conjunt). Una empresa només pot tenir èxit de manera sostenible si atén bé els seus clients, motiva als seus empleats, tracta als seus socis de manera justa, inverteix prou, paga impostos i no perjudica el medi ambient.
Com a gestors/selectors de fons hem d’invertir en aquelles companyies/oportunitats basant-nos en el progrés que poden aportar al co-inversor i a la societat en el llarg termini i no en el rendiment del preu de l’acció en el curt termini.
En definitiva, donar un sentit a la rendibilitat.
A Ginvest, des del 4 de novembre de 2022 ja formem part dels 4.000 signants del PRI: organització global que incentiva i dona suport a l’adopció de pràctiques d’inversió responsable en el sector de les inversions.
La incorporació té en compte els factors de bona governança, socials i mediambientals en la presa de decisions d’inversió. No sols són importants les variables de rendibilitat i risc, sinó també l’impacte que generen aquestes decisions que, en última instància, aporten o resten valor a les inversions en el llarg termini.
Busquem ajudar a contribuir a un sistema financer global més sostenible. Aquest és un primer pas cap a un major compromís sostenible.